Per què ens lleven minuts de la nostra vida estos afers? Un mateix, en la seua individualitat, pensa, s'abstrau i trau conclusions que poden ser encertades o no. Però de veritat calen aquestes conclusions? Per a què serveixen? Per què volem entendre tant tot, i opinar? Per quedar com a persones informades, cultes, llestes, davant de la gent? Potser alguns.
Però, de veritat, caldria que invertírem més temps en assumptes, o bé més tribals, o bé més profunds. Qüestionar-se les coses és un acte entretingut, que no fàcil, però respondre-les és massa fàcil, aparentment, i no és tan entretingut. I menys si no tens raó.
Però, de veritat, caldria que invertírem més temps en assumptes, o bé més tribals, o bé més profunds. Qüestionar-se les coses és un acte entretingut, que no fàcil, però respondre-les és massa fàcil, aparentment, i no és tan entretingut. I menys si no tens raó.
Ara, el que ens queda és cagar-nos en tot. Sí, heu sentit bé, tot l'escrit d'abans es resumeix perfectament en una frase: me cague en tot.
Però i si no parlàrem d'això, de què parlaríem? Només de coses que podem canviar? I què podem canviar? I tot el que fem ha de tenir una utilitat? I la utilitat de la conversa no és, sovint, la conversa en si mateixa? O l'entreteniment? O saber-se part d'un grup que ha vist aquella pel·lícula i que la veu d'aquesta manera i no d'aquesta altra?
ResponEliminaFaig d'advocat del diable: sóc dels que m'agrada perdre el temps en aquestes converses (també en les profundes, que una cosa no lleva l'altra).
No dic quie no m'agrade: dic que, si parlen d'un tema que no m'agrada, no m'0agrada. Adéu
ResponEliminaEn aquest cas et done la raó!
ResponElimina