Reflexionar sobre disbarats, sobre coses que no vénen al cas, sobre coses que tots pensem però que no ens agrada sentir. Que no ens/els agrada sentir perquè creuen que és una pèrdua de temps pegar-li tantes voltes a les coses, i que és millor estudiar anglés i així de segur que trobaràs faena.
És un escriptor desficaciat, he sentit dir, només escriu els desficacis que li vénen al cap, sense donar-los una forma, sense personatges, diàlegs ni persecucions ni amor. Perquè el lector acostuma a no calfar-se el cap i a ser pudorós. Ai, és que és poc literari parlar de com li xorra el ketchup per la galta quan es menja un hot-dog! És que “Xorra el pixum” no és un bon títol per a una poesia i per això mateix no la llegiré!
Per la regla de tres que segueixen els antidesficaciats, podríem dir que sobren habilitats en l’ésser humà. Per què hem d’aprendre a fer foc si tenim encenedors de gas? No ho obliden, el foc el va descobrir un desficaciat fregant dos pals.
El cas és que la societat funcional (que em corregisquen els teòrics) ens aboca a tot això. A la robotització. I jo, com ja sabreu, sóc molt contrari a convertir-me en robot. Que si ho fóra ho seria, però ben desficaciadot. Un robot conyàs.
En fi, tot escriptor és desficaciat, fins i tot els del best-seller, que ho dissimulen millor. Perquè, si es té l’habilitat del desficaci, no s’ha d’aprofitar?