Recurrències

dijous, 31 d’octubre del 2013

D’un en un

Em dius que per què no faig un text com fet per tu, i jo no sé que dir. Ei, un text de tres mots et va bé? No, en vols més, vols un text tens, amb un poc de suc, tot i ser fluix. No un que pren com a fet clau un fi, la mort o el que fem al teu pis. Com pot ser, si tot el que sé de tu és més que el que sé de mi? Sóc tu? Pot ser que sí, o que no sé qui sóc. Sí! Ja ho tinc: ho vas ser tot per a mi, i ara… Fum. Fum i raig, tot junt, car tu no ets més que un cos fet sobre el buit.

dijous, 24 d’octubre del 2013

Palindromia distreta

Allí, al llom tot! Ala, carrega la gerra… Ca*** la***!!! Tot moll, l’aïlla.

 

Intentava que el palíndrom tinguera significat, però després d’unes hores provant, no he pogut fer res al respecte. Fins i tot diré que he tirat mà del DIEC 2 per trobar inspiració, però no ha fet res més que portar-me pels núvols dels camps semàntics mentre intentava llegir les paraules al revés. Al revés sever la. Aixina havia començat el palíndrom, imagineu-vos les associacions que he hagut de fer per… Bona nit. Figura que és un home que carrega una mula amb una gerra plena de… líquid, què sé jo, i el líquid li cau damunt. Després d’amollar un insult censurat, li tira la culpa a la mula i la deixa a part. Jo pensava en llet, no sé per què. Els asteriscos, sí, són un recurs que hauria d’evitar.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Octubre

És com llevar-li el cap a un Action Man. En el cos no hi ha res que et faça feliç, és en la mirada on resideix la força, és en la cicatriu de la galta dreta on t’has vist reflectit. Però ara el tens, escapçat, cos a la mà dreta, testa a l’esquerra. Has de cridar una entitat superior perquè te’l torne a posar i tindre tu així el cap al lloc.

Però ni ta mare, ni ton pare, ni el germà major, no poden, i et deixen allà, amb un cos i un cap a les mans, fent forces que mai has fet. Llàgrimes i desisteixes, i l’únic que et queda és anar a l’armari dels joguets i agafar-ne un altre, que en realitat és el mateix, però amb un pentinat i una mirada lleugerament diferents, fins i tot té pèls en la barba i roba de karateka. És el senyor Action Man, l’únic capaç de derrotar al Doctor X, però que de sobte mira, mira al voltant i veu el seu propi cap que rodola per terra, però se’l toca i està al lloc, i l’altre cap, que ara s’ha detés, el mira, li clava una mirada de gel, buida i sinistra, i li augura un destí pròxim amb els ulls: “Pop!”

action-man