Recurrències

dimarts, 16 de març del 2010

Música

Es tracta d'eixa sensació que experimentes únicament amb la música. Però no amb la música imposada, ni coneguda, la música que tu mateix, amb ajuda, compons. Instruments de batalla, percussió, veus tallades i tararejants, i un grapat de bon sentit de l'humor. Es crea un vincle màgic, unes línies que ixen dels nostres cervells i es dipositen en el cervell de l'altre, obtenint així una connexió que ens ajuda a tots a seguir el ritme, les pauses, l'estil, aprenent cada ronda d'acords una cosa nova que fer, un nou detall que aportar.
Publicat per a les

4 comentaris:

  1. l'autor16 de març del 2010, a les 17:11

    Jo també ho pense. La música és un art especial que, com tu dius, crea un vincle com màgic. És com si el cervell volgués esculpir amb sons un sentiment o un pensament.

    ResponElimina
  2. Jordi Let16 de març del 2010, a les 19:55

    què toques? pura curiositat, i potser de crear un vincle musical algun dia

    ResponElimina
  3. l'autor17 de març del 2010, a les 23:04

    Actualment em toque el nas. Antigament tocava el violí i dp el piano, però el primer va fer que avorrira la música i el segon el vaig pillar massa tard... Em sap greu per això del vincle musical, sempre m'hauria agradat tindre'n algun. Ara trobe a faltar un poc la música, però no el violí... Tu també eres músic? Què toques? Xè, Jordilet, m'estàs sorprenent, darrere de la formiga que corre pel fons blanc i del bloc rosa hi ha un tio desent i tot, qui ho diria!
    P.D.: És broma, eh?

    ResponElimina
  4. Jordi Let18 de març del 2010, a les 5:33

    No m'odies per això. Sí, es podria dir que sóc músic. Ja aniràs descobrint.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)