Recurrències

dilluns, 28 de gener del 2013

Què t’ha dit?

Una llibreteta plena d’apunts es troba en les mans d’un alumne afaitat, de bon matí. El bolígraf es mou de pressa, motivat per la ressenya que s’ha de presentar per a l’assignatura la setmana vinent. El catedràtic de la universitat estrangera intercala perfectament les bromes i anècdotes erudites dins del seu discurs elevat, i això dóna temps a la renglera d’alumnes a acabar de copiar el que els interessa.

Una anècdota sobre un esquimal que va voler pintar el seu iglú de color groc encén les riallades dels assistents, i el de la llibreteta l’apunta com a part de contingut rellevant. La professora està tres files per davant i ha rigut molt amb la contalla. Segur que li fa gràcia que algú la incloga en la redacció. L’alumne afaitat s’ha quedat uns minuts com absent, sentint la veu barrancosa d’aquell britànic desenfadat però sense anotar res. Està mirant la professora, en primera fila, rodejada d’acadèmics i professors que miren atents, amb el somriure encara enganxat a la cara, preparats per sentir un altre acudit i refrescar-se una mica el cervell. L’home del costat li ha dit alguna cosa a cau d’orella, i ella ha assentit. Als dos minuts, és ella qui li xiuxiueja quelcom i l’altre mou el cap afirmativament i somriu.

El bolígraf torna a moure’s després de l’observació que ha obert un forat entre l’iglú i no sé què del protagonista i les manetes d’un rellotge. Alguna tela tramposa cobrirà el forat. En això la del costat li fa alguna cosa en veu baixa i ell que no amb el cap.

Un alumne barbut s’ho mira tot tres files per darrere, la llibreta buida i el bolígraf sense destapar.

dimecres, 23 de gener del 2013

Que difícil

A poc a poc neva. La xica rep a la sala un: tenia sainet? Nua, la sala. Per ací xalaven cop a copa.

divendres, 11 de gener del 2013

Les coses que mai faràs igual

La creativitat disminueix? Sempre es té la mateixa? O és que es focalitza en unes o altres coses?

Recorde uns dibuixos que solia fer de menut que consistien a dibuixar una gran bèstia, com un dinosaure gegant de color verd que ocupava un full sencer. Al voltant i per sobre del monstre hi havia tot de persones fent diverses coses més o menys extravagants: un jugava a golf i li encaixava la pilota en la fossa nassal, un altre grup es dedicava a fer patinatge artístic sobre la pell, i un tenia el cul punxat a una de les dents del monstre; alhora hi havia tot d’helicòpters, paracaigudes i avions voltant l’animal per tractar de detenir-lo o matar-lo amb míssils, i sempre hi havia un alpinista que li escalava les cames. Ah, i mentre dibuixava anava fent sorolls, com si fóra un dibuix amb efectes especials d’un sol ús.

Però no recorde què en feia després, d'aquests dibuixos. Probablement morien al calaix del pupitre juntament amb els mocs que hi apegava.

Ah…, hauré de tornar-los a fer.

Feliç 2013.