Recurrències
dilluns, 6 de febrer del 2017
Silenci
M'agrada el silenci. Puc escoltar el soroll intern dels sentiments. Les espines cridaneres que van contaminant acústicament l'ànima. Els em-sap-greus de la vida. M'agrada el silenci per no fer cas de tot això i intentar passar pàgina, vida nova. Plorar fins no poder més (una o dues llàgrimes són suficients), la vida només s'estrena una vegada.
M'agrada el silenci. Però no m'agrada demanar-lo.
M'agrada el silenci. Però no m'agrada demanar-lo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)