dissabte, 26 de novembre del 2011
Posar-li cara
La cara de perfil m'era difícil d'identificar. M'he passat tota la ponència mirant-te, rumiant, lligant caps, pegant-li voltes, mirant... Fins que m'ha arribat el full de firmar. Me n'he anat a la lletra 'n' i allà estava: Nòmada. I t'he tornat a mirar i ara sí que estava segur que eres tu. La resta ja la saps, i te n'has anat a una andana on has desaparegut. M'has paregut prou tímid, per cert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jajajajjajajajajajajaja aquesta és bona...
ResponEliminaHe de dir que:
1. Sí, es pot dir que ho sóc. I no, (de moment) no sóc un rellotge en blanc i negre, em sap greu!
2. Jo també volia comprovar que apareixies en la llista de convidats, però al final no ho he fet. Tenia al costat una xica que em mirava amb cara d'assassina i que escrivia la "i" dibuixant-li damunt un cercle molt gran, i he pensat que si no li passava ràpid la llista podia traure una granada de la butxaca en forma de puntet de la "i" i fer volar la sala.
3. Et vaig fitxar prompte: pensava que o bé tenies un clon maligne o bé efectivament eres tu. He de dir que he vist viable l'opció del clon maligne perquè t'he mirat als ulls descaradament un parell de vegades i tu ni cas. Ja et val... Però gràcies per la iniciativa de preguntar, finalment. Em sembla que jo encara tindria la incògnita...
4. Com fas això del boli entre els dits del mig i anular? M'he passat l'última ponència intentant-ho. No cal dir que he fracassat estrepitosament.
Au, un plaer!