està a punt de rebentar,
discuteixes sobre el preu
però és l'hora de sopar.
Bum!
Explota, com raïm als dits.
Et bufeteja com dues mans
anònimes i dures com crits.
Explota, quan te n'has adonat.
Bum!
Al terra amb pols al cap,
Jeus ferit sense trauma,
sostenint una vauma
que present havia estat.
La ciutat ja no et té, més aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada