Ens passen coses. Coses de les quals ens penedim. Però de què ens serveix? Són simples parèntesis en la nostra història.
I ara em toca selectivitat... Birubí, birubá. Des de quan la gent és tan estúpida? Des de quan som tan estúpids? o ho pareixem? O des de quan som tan summament intel·ligents que la cosa s'ha traduït en la major simplificació? No vull vore les coses com me les pinten, vull que em doneu un pot de pintura i que m'ensenyeu a fer d'eixos pots una obra (d'art, si cal). No vull que sigueu com a pardals que masteguen l'aliment i li'l donen a les cries tot fet una pasteta fàcil d'engolir, per a que les pobretes criatures estiguen d'allò més bé. Per favor, canvieu açò. Em pare a mirar el passat i només que veig coses nítides. Ara només veig les coses massa clares, massa òbvies per a poder comprendre-les.
En estos temps que corren, no ens serveix de res saber. El que sap és un friki. En canvi, el que no sap, està acceptat. I, curiosament, és en majoria aquest el que més nota trau.
ara estic a la biblioteca. Despres de fer la pràctica amb el cotxe e bimgut a estudiar (ja era hora) perque el bus per al meu poble no ix fins no se quina hora. I estic açí, aborrit, com si fora petit, tinc una sensacio d'angoixa, calor, torpeça... Veig a tota aquesta gent fent el mateix: rumiar "arrebañadamente", tots juntets, el mateix; tota una sala plena de taules plenes de cadiras plenes de gent, amb un ambient d'hospital, hospital a on està malalt el saber per el saber, l'humanisme, el coneiximent cientific, interior; això no es natural, això no "me llena". Sort que quan finalitze aquest infern tindre temps d'anar a Madrid a veure l'exposició de Soroya, i a Alacant a veure el Discóbolo, i al meu apartament de Benidorm a escoltar a Wagner, Vivaldi, Mozart i Manuel de Falla al temps que enyeso les parets, i llegir a la nit els clàsics.
ResponEliminaEl cambi hauria de ser que hi haguera dues educacions: per a els que volen i per als que no volen aprendre.
Si tio, espere que t'isca bé la teua "culturització"... Jo també intentaré mirar-me cosetes que fa temps que tinc pendents. Però crec que al final els vicis com la tele, el tuenti, els malabars, la platja, la piscina, el membre viril que ens demana atenció, i totes eixes coses, poden amb este "voler" saber. Ale
ResponEliminaAsí es la vida, acabas de terminar una etapa de un sistema que premia la mediocridad, el hacer los deberes todos los dias, ir todos los dias a clase y hacer como si escuchas.... Hasta te podría decir no tener nunca opinión ni opción a replica...
ResponEliminaPero bueno suerte que te embarcas hacia otro mundo en el que se supone que esto no te volverá a pasar.... O sí?
Buena suerte,
La cultura nos hará libres
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJordi, precissament el que distingueix a una gent de l'altra, són les ganes d'aprendre. Però aprendre no ha de ser necessàriament estudiar molt del que diuen en l'escola.
ResponEliminaJo, per exemple, vaig estar donant-me classes a mi mateixa de Euskera amb internet i amb cursets. Quan alguna gent em veia en classe fent exercicis deien que era una frikie i que això no em serviria per a res. Però, curiosament, jo disfrutava aprenent. Igual que em passa amb l'alemà. Em serviran d'alguna cosa en la vida? Pot ser no ho empre mai. Però no se si coneixes eixa sensació de sentir que omplis la teua ment de coneixements mentre disfrutes amb el que estàs fent.
Saber molt no significa traure bones notes. Ho he comprovat en la universitat. He passat de ser de les primeres de la classe a ser prou mediocre. I justament em dóna la sensació de que la gent que millor notes trau després és la que menys coses sap i menys coses coneix. No sé Jordi, no sé si m'explique...
Sí, si que t'expliques... L oque venen a ser els clàssic s empollons vomitons, no? ejej
ResponEliminaBueno, veig que esta entrada de moment ha generat sensacions positives... O es que només contesten els que opinen igual, o els que han entés l'entrada... XD
Això és que els altres no l'entenen, je, je
ResponEliminajejeje, molt bona Eusebi.
ResponEliminaLa veritat és que és xocant veure gent que té un expedient brillant i no té ni idea del que és la vida, i encara més, no té cap gust per aprendre, simplement vol tindre bones notes i un bon prestigi.
Enguany he aprés més que mai, però sobretot he aprés el gust per aprendre pel meu propi peu, per investigar coses que m'agraden i no simplement el que estic obligada a saber a l'institut, el gust per per llegir... És increïble que haja gent amb eixes notasses que no li tinga cap apreci a la lectura...