Recordeu-me!!!

Han sigut quatre anys. Un període equiparable a nivell olímpic, electoral, deportiu, futbolístic, etc. Però la diferència ha sigut la gent que ha participat. Una classe amb la que he congeniat a la perfecció, amb moments dels que mai s'oblidaran. En aquestos quatre anys m'he vist créixer i he vist créixer els meus companys amb mi, companys que, amb més confiança o menys, han interactuat en el joc de la vida escolar, la vida en què l'aspiració màxima és que un prfessor haja faltat per a poder disfrutar d'uns 45 o 50 minuts de relativa llibertat. I és en eixos moments quan es consoliden els enllaços amb aquelles persones... Conversacions, jocs de cartes, cançons, el que siga serveix per a fer una amistat. Encara que també es trabava amistat en les pròpies classes, parlant en veu baixa amb el del costat, passant-se paperets amb manuscrits poc legibles que al final acababes dient-los per mitjà de la veu, creuaments de mirades, momentanis però certs i penetrants, risetes descontrolades, mots a professors, imitacions vulgars d'aquestos, jocs a classe... i un gran etcètera interminable. "Poc a poc els nostres ulls de xiquet s'anaven convertint en els ulls de qui ara som". Gran frase pronunciada per Francisco Javier Ranchal ahir, al Pere Maria Orts i Bosch., en una cerimònia plagada de sentiments, de records, de nerviosisme, de nostàlgia. Una cerimònia en què ens consolidavem com a persones, com a personetes, com a pardalets que ja han aprés a volar i els toca enlairar-se en el perillós món de la supervivència. A partir d'ara ens perdrem els uns als altres de vista, o no, i començarem una nova etapa carregada de responsabilitats.

Aquest any, en 2n de batxiller, m'he adonat del valor de la amistat que abans no el tenia com a alguna cosa tan important, i he conegut gent que val molt, i els que coneixia ja, que també valen. Dels primers, dir que m'arrepentisc de no haver-los conegut abans. Dels últims dir que espere que la nostra amistat seguisca i que no perdem el contacte a pesar dels nostres diferents camins.

Gràcies a Àngel, Alejandro, Liam, Marc, Laura, Mireia, Laia, Fran, Estela, Marilén, León, María, Sergio, Almu, Alba i Laureta per haver estat ahí tot el temps, i gràcies a Esquerdo, Muela, José, Gemma, Ana, Vero, Marta, MariJ, Marina, Irene, Tamara, Leti, Julia, Jessica, Inma, Fiamma, Rocío, Eva, Bonny, Sara, LAura, Tati, Xinxin i Jorge per haver-vos donat a conéixer i per haver passat estos últims moments amb vosaltres.

La generació del 91 del Pere Maria, la millor.