Recurrències

dijous, 18 de juny de 2009

Nutilla

Eixa pasteta de xocolata que, fregada conscientment, converteix una llesca de pà en una aventura curta i precisa, amb un objectiu molt clar. El pà, ja siga de motlle, de barra, torrat, o de fa tres dies, rep amb gust la Nocilla, que pot estar fresqueta, i per tant més difícil de restregar, o més tirant a calenta, per la qual cosa llisca pel ganivet arribant a embrutar el lloc de treball. Però aconsegueixes untar la crema de xocolata al pà, i depenent de si els teus pares es troben a casa o no, posaràs més matèria o menys. Després taparàs el pà amb una altra llesca, o no ho faràs, depenent si es tracta d'un berenar, un desdejuni, o si estàs a règim. I aleshores arriba el moment, el moment que esperaves mentre creaves l'entrepà i se't feia la boca aigua... El primer mos encara és insegur, per por a que es desfaça tot o se't caiga a terra. Però veus que no passa res, que la nocilla és un bon ciment, un bon pegament, i continues, ara amb un mos més gran. Vas mossegant els cantons, ja que és allà on menys quantitat li has posat(hauries d'haver-ho pensat abans). Finalment, després d'uns 5 o 10 mossos, depenent de la teua amplària de boca, arribaràs allà on més desitjaves: el centre del pà. La ment humana et fa anar rossegant la costra del pà inteligentment, i et quedes amb el quadradet arrodonit del mig del pà, a punt de ser devorat. Aleshores, te'l claves a la boca, i deixes que vaja desfent-se entre les teues dents, intentant que passe per tots els racons de la boca, per deixar-te així un regust a avellanes que més tard es convertirà en un gustet amarg que ja no t'agradarà. Però t'has quedat amb ganes, i en comences un altre. Amb açò ens adonem que tot depén. I que cadascú fa les coses a la seua manera.

7 comentaris:

  1. Es increible como siempre retratas cosas que yo creía que era el único que hacía y al leerlo descubro que puede que sean instintos. Lo de dejar el centro para el final lo hago con la nocilla, con tostadas de mermalada, y creo que con casi todo lo que va con pan.

    ResponSuprimeix
  2. Con las hamburguesas también, siempre que no se te descuajeringuen antes

    ResponSuprimeix
  3. es cierto! es que en realidad en el centro es donde máas sustancia hay

    ResponSuprimeix
  4. claro, ahi está todo lo bueno, en el caso de la nocilla es donde mas nocilla hay, y en las hamburguesas es el unico sitio donde hay de todo concentradamente. igual pasa en los sandqiches mixtos

    ResponSuprimeix
  5. A mi m´agrada més la nutela. Després de llegir el post, vaig a fer-me´n una llesqueta de pa d´aperitiu al dinar...

    ResponSuprimeix
  6. Se m'ha fet la boca aigua mentre ho llegia!!!! he arribat a sentir fins i tot la nocilla a la meua boca, i eixe gustet...mm!!
    jo també faig lo de deixar le centre per al final..és lo millor!

    ResponSuprimeix