tag:blogger.com,1999:blog-74101939956679567772024-03-14T05:27:00.444+01:00Btznds mntlsQuè?Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.comBlogger176125tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-16924088057067141502020-03-02T03:50:00.001+01:002020-03-02T03:50:10.634+01:00-Et pot haver quedat clar que no ets un moble d'Ikea.<br />
-No tinc manual d'instruccions?<br />
-Ets indestructible.Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-44630514026164571012019-12-18T00:45:00.001+01:002019-12-18T00:45:42.318+01:00Un bufit, per suau que siga, i et cau la cuirassa de plomes.<br />
Sempre evites a qui et respira?Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-26218217810500544942019-11-25T01:40:00.001+01:002019-11-25T01:40:39.029+01:00-Amb molta inèrcia, com una bola de neu d'aquestes que mai he vist rodolar per una pendent, que només he vist a les pel·lícules.<div>
-Que es va fent gran a mesura que baixa?</div>
<div>
-No, la diferència és que aquesta no sé com s'ho fa, però es va fent petita.</div>
<div>
-Sí, com la meva.</div>
Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-2288628104982484412019-01-07T00:39:00.001+01:002019-01-07T00:39:31.957+01:00És hivern i tota palpitació necessita d'un cor. Palpita lent, però encara emet un bombeig necessari per guarnir el dipòsit de l'ànima.Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-68951728696018792862017-12-10T22:50:00.000+01:002017-12-10T22:50:22.874+01:00La covardia no deixa de ser un estat ideal per a la valentia.Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-20317923217260248702017-02-06T22:25:00.002+01:002017-02-06T22:25:56.048+01:00SilenciM'agrada el silenci. Puc escoltar el soroll intern dels sentiments. Les espines cridaneres que van contaminant acústicament l'ànima. Els em-sap-greus de la vida. M'agrada el silenci per no fer cas de tot això i intentar passar pàgina, vida nova. Plorar fins no poder més (una o dues llàgrimes són suficients), la vida només s'estrena una vegada.<br />
M'agrada el silenci. Però no m'agrada demanar-lo.Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-80555335486483944322016-02-16T00:26:00.001+01:002016-02-16T10:47:56.483+01:00<div style="text-align: justify;">
Davant de la ineficàcia dels túnels subterranis, es va aprovar poc després una ordenança municipal contra els embotellaments per parades no justificades. Segons aquesta nova disposició legal, la Policia Local multaria totes aquelles persones que romangueren parades enmig del carrer més de dos minuts. Quedaven exempts els menors d'edat o aquelles famílies que anaren amb un xiquet que tinguera menys de cinc anys. També s'estalviaven la multa alguns malalts i els discapacitats.</div>
<div style="text-align: justify;">
No obstant això, fins i tot els qui no podien rebre multa tenien l'obligació de quedar-se parats a una banda de la vorera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els primers mesos es van posar més de dos mil multes, que podien oscil·lar entre els vint i els dos-cents euros segons la gravetat, la duració, el tipus de via (en els carrerons la multa era elevadíssima) i un llarg etcètera que es van haver de traure de la màniga de manera quasi improvisada. Perquè una cosa era traure l'edicte i l'altra fer-lo efectiu. Hi havia prou policies per controlar tota la ciutat? Com controlarien cada circumstància personal, cada buit en la legislació?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Posem per cas. Una xica queda amb una amiga poc puntual, i ella sap que tardarà. Han quedat en un punt de la ciutat per fer un café, però mentre l'altra arriba, ella ha d'esperar fent cercles o caminant dissimuladament o lentament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Posem per cas que un home necessita parar un moment per la raó que siga. Ha vist una cosa interessant a un aparador, s'ha trobat un col·lega, s'ha de nugar els cordons de les sabates o la bossa de la compra on porta el iogurt del seu fill se li ha rebentat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el músic de carrer? I el mim? On quedaven ells?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es va proposar de posar càmeres als carrers més concorreguts i que les multes t'arribaren a casa directament, però la corporació va decidir que era més barat crear un cos especial que es dedicara a controlar específicament les parades no justificades, popularment conegut com "la mirona".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però durant tot l'any que va durar aquesta ordenança, molta gent es va acostumar a fer el que en deien un "fetalallei". Un dels més recorreguts era caminar amb un carret de xiquet. Fins i tot els autobusos i els viatges organitzats incloïen un cotxet perquè els turistes pogueren parar-se a mirar els encants de la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi havia massa buits legals. Els agents de la mirona eren fàcilment enganyats per vianants més llestos que ells, i també van haver-hi assumptes legals per violació de drets fonamentals de les persones. Algunes denúncies, molt de cansament i poca efectivitat, al remat.</div>
<br />Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-46870079324272356192016-02-08T13:24:00.000+01:002016-02-08T13:24:12.487+01:00És que l'ètica està massa prima últimament.Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-84563646184335542622015-02-19T19:46:00.001+01:002015-02-19T19:46:20.532+01:00<p>Jo només pare si tinc fills.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-44506157541998934102015-01-23T16:37:00.001+01:002015-01-23T16:37:36.338+01:00<p>I </p> <p>un </p> <p>gat </p> <p>coix </p> <p>tenia </p> <p>quatre </p> <p>germans: </p> <p>Eustaqui, </p> <p>Segismund, </p> <p>Estanislau, </p> <p>Sebastianet.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-44968685318489922982014-12-19T12:14:00.001+01:002014-12-19T12:14:54.575+01:00Culpables<p><font size="3">Les persones que parlen poc callen tant que les persones que parlen molt parlen encara més.</font></p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-60579713420253300692014-03-28T00:34:00.001+01:002014-03-28T00:34:39.189+01:00Soroll de passes<p>M’agrada quedar-me sol a casa perquè puc fer totes les coses que no faria si algú mirara, com per exemple</p> <p>- Posar pòsters fluorescents a les parets</p> <p>- Obrir llibretetes amb els peus</p> <p>- Tallar-me les ungles i clavar-les a la vidriola</p> <p>- Encendre la ràdio en una emissora de Teletubbies. </p> <p>- Fer la serp en el terra gelat</p> <p>- Dir paraules que no tenen sentit per a mi però potser en alguna part del món sí que volen dir alguna cosa</p> <p>- Ballar amb les sabatilles d’estar per casa posades i una cassola per barret</p> <p>- Burlar-me d’un ésser imaginari que intenta desmoralitzar-me</p> <p>- Utilitzar ulleres per a llegir els subtítols d’una pel·lícula silenciosa</p> <p>- Escoltar bona música mentre em menge un gelat</p> <p>- Cantar lletres de cançons amb la melodia d’altres</p> <p>- Practicar el llatí eclesiàstic per al dia de la poca el·lipsi</p> <p>- Cuinar per a un gos</p> <p>- Cuinar un gos {(<marca: *ficció* /<em>no realitat</em>/>[no denunciable])}</p> <p>- Fer una falla amb corfes de pipa</p> <p>- Reanomenar arxius importants amb noms de vaquetes del Gran Prix</p> <p>- Buidar la fruita per dins de manera que semble que estiga plena i algú hi puga picar</p> <p>- Imaginar que hi ha càmeres i no fer res del que has imaginat o tindre massa coses per fer o falta de temps o sentir passes o de tot de pot tot passar.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-7077136850477229622014-03-11T12:32:00.001+01:002014-03-11T12:32:57.446+01:00Inferències<p>—Bla bla!</p> <p>—Bla bla! Bla bla bla?</p> <p>—Bla… Bla bla bla bla, bla bla…</p> <p>—Bla? Bla bla bla bla bla bla bla! Bla…</p> <p>—Bla. Bla bla. Bla bla bla i bla bla!</p> <p>—Bla bla! Bla bla?</p> <p>—Blaaa! Bla bla bla bla bla bla bla bla bla, i bla bla bla bla bla bla.</p> <p>—Ble?</p> <p>—Bla, bla.</p> <p>—Bla, bla, bla bla bla bla bla ble.</p> <p>—Bla, bla bla bla bla… Bla!</p> <p>—Bla! Bla! Bla bla bla!</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-70648445996410463512014-03-05T23:24:00.001+01:002014-03-05T23:24:35.150+01:00Pedaços<p>S’havia forçat a escriure un diari durant l’època de l’institut. Pensava que el seu present potencial es dedicaria a contar el que no era, a falsejar les dades del passat, a contar coses que ell mateix recordaria així encara que no ho foren, tal com feia ell mateix al parlar de quan era xiquet. Per això va escriure una pàgina cada dia durant cinc anys.</p> <p>De gran el va trobar quan feia neteja. Després de mirar el quadern i pegar-li unes voltes, com si no l’identificara, el va llegir sencer. Va tardar trenta-nou minuts. En acabar, va agafar les tisores i el pegament de barra i el diari que havia iniciat al començar la faena. Encara li quedava molta vida per davant.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-4757897270902530452013-12-05T01:59:00.001+01:002013-12-05T01:59:26.485+01:00Primer contacte<p>Em trobava l’altre dia vagarejant per un espai amb gespa i caminets, quan una xica jove i un gos se’m van apropar. Em va demanar foc molt educadament, i jo, veient-la de faccions boniques, em vaig palpar la butxaca buscant l’encenedor que no tenia. Em mirava de dalt a baix mentre jo em regirava el no-res, el buit absolut que significaven les butxaques en aquell moment. Potser ni en tenia i estava tocant-me les cames, i per això em mirava així, però tampoc sé com em mirava perquè jo no apartava els ulls d’un altre buit creat entre els ulls i el camí de grava. Finalment, em va dir que ho deixara córrer i va fer el gest d’anar-se’n, però la vaig detindre per a informar-la de la situació de l’encenedor en un lloc que jo coneixia. <p>Ella i el gos van accedir (el gos per imposició) i em van acompanyar fins a una tenda on vaig comprar un encenedor barat. No recorde si el va pagar ella, però és el més probable donades les circumstàncies. El vaig accionar i li vaig encendre la cigarreta. Com que li vaig fer entendre, amb paraules, que m’abellia quedar-me amb ella fins que s’acabara de fumar el cigarret, em va conduir a un lloc on servien als transeünts. Allà ens vam asseure en unes cadires que envoltaven una taula quadrada. El cambrer aparegué de seguida i ens va preguntar què volíem. Vaig esperar que ella demanara, i jo vaig demanar el mateix, fent un gest que la jove havia fet. Volia dir café amb llet. Quan el van portar, ella ja havia acabat de fumar. Aleshores, vaig agafar el recipient del café, me’l vaig endur la boca en un moment i em vaig empassar el contingut. Ofegant un crit per la llengua cremada em vaig acomiadar alhora que eixia per la porta. La xica em devia mirar, agraïda per l’encenedor. <p>El gos m’esperava nugat a un arbre, i en la seua mirada vaig entendre un cert afecte. Era un ésser primari que em va despertar curiositat. El vaig deslligar i me’l vaig endur a passejar, però a la poca estona vaig ser jo el que li vaig treure la corda i el vaig deixar passejar ell a soles. El parc estava molt bonic, amb la gespa i els arbres verds, i unes fontetes que tiraven aigua molt fort i em refrescaven la pell. A la poca estona d’estar assegut a la gespa, quan ja feia una bona estona que no sabia res del gos, em va tornar a vindre a la ment aquella xica. I se’m va acudir que li havia de posar un nom, per si me la tornava a trobar.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-8812014149961626342013-11-20T00:41:00.001+01:002013-11-20T00:41:31.957+01:00Sense Àunio el doctor<p>El metge de les dents sempre el reny per ser un femer. Pere sempre és el que més desfet ve d’eixe temple, perquè és que és de veres, és lleig. Els temps que el veig, sempre ve fent renecs: “m’enerve, és que m’enerve!” Per ser enterc, el metge el féu beure tres gerres de cerveses en el present… El després, entengueu, és que l’extret féu el neteig de les dents, del revés. Encert perfecte del metge.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-49543190704858894002013-10-31T01:03:00.001+01:002013-10-31T01:03:59.184+01:00D’un en un<p>Em dius que per què no faig un text com fet per tu, i jo no sé que dir. Ei, un text de tres mots et va bé? No, en vols més, vols un text tens, amb un poc de suc, tot i ser fluix. No un que pren com a fet clau un fi, la mort o el que fem al teu pis. Com pot ser, si tot el que sé de tu és més que el que sé de mi? Sóc tu? Pot ser que sí, o que no sé qui sóc. Sí! Ja ho tinc: ho vas ser tot per a mi, i ara… Fum. Fum i raig, tot junt, car tu no ets més que un cos fet sobre el buit.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-48189135409609250392013-10-24T00:29:00.001+02:002013-10-24T00:29:49.513+02:00Palindromia distreta<p>Allí, al llom tot! Ala, carrega la gerra… Ca*** la***!!! Tot moll, l’aïlla.</p> <p> </p> <p>Intentava que el palíndrom tinguera significat, però després d’unes hores provant, no he pogut fer res al respecte. Fins i tot diré que he tirat mà del DIEC 2 per trobar inspiració, però no ha fet res més que portar-me pels núvols dels camps semàntics mentre intentava llegir les paraules al revés. Al revés sever la. Aixina havia començat el palíndrom, imagineu-vos les associacions que he hagut de fer per… Bona nit. Figura que és un home que carrega una mula amb una gerra plena de… líquid, què sé jo, i el líquid li cau damunt. Després d’amollar un insult censurat, li tira la culpa a la mula i la deixa a part. Jo pensava en llet, no sé per què. Els asteriscos, sí, són un recurs que hauria d’evitar.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-49086376389879154702013-10-05T18:11:00.001+02:002013-10-05T18:14:53.704+02:00Octubre<p>És com llevar-li el cap a un Action Man. En el cos no hi ha res que et faça feliç, és en la mirada on resideix la força, és en la cicatriu de la galta dreta on t’has vist reflectit. Però ara el tens, escapçat, cos a la mà dreta, testa a l’esquerra. Has de cridar una entitat superior perquè te’l torne a posar i tindre tu així el cap al lloc.</p> <p>Però ni ta mare, ni ton pare, ni el germà major, no poden, i et deixen allà, amb un cos i un cap a les mans, fent forces que mai has fet. Llàgrimes i desisteixes, i l’únic que et queda és anar a l’armari dels joguets i agafar-ne un altre, que en realitat és el mateix, però amb un pentinat i una mirada lleugerament diferents, fins i tot té pèls en la barba i roba de karateka. És el senyor Action Man, l’únic capaç de derrotar al Doctor X, però que de sobte mira, mira al voltant i veu el seu propi cap que rodola per terra, però se’l toca i està al lloc, i l’altre cap, que ara s’ha detés, el mira, li clava una mirada de gel, buida i sinistra, i li augura un destí pròxim amb els ulls: “Pop!”</p> <p><a href="http://lh5.ggpht.com/-Y9ys3heZj9A/UlA6-XyTIMI/AAAAAAAAAa0/FOrW1-recjc/s1600-h/action-man%25255B2%25255D.jpg"><img title="action-man" style="border-top: 0px; border-right: 0px; background-image: none; border-bottom: 0px; float: none; padding-top: 0px; padding-left: 0px; margin-left: auto; border-left: 0px; display: block; padding-right: 0px; margin-right: auto" border="0" alt="action-man" src="http://lh4.ggpht.com/-4drCyumdu5A/UlA6-9oU8ZI/AAAAAAAAAa8/bSC7xjlekmA/action-man_thumb.jpg?imgmax=800" width="224" height="244"></a></p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-14116233639053867082013-05-30T00:10:00.001+02:002013-05-30T00:10:55.948+02:00The banquet<p>El percussionista es va quedar bocabadat en veure que al paper posava <em>burping</em>. Una negra, res més.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-33255954798199644702013-05-25T23:35:00.001+02:002013-05-25T23:35:06.563+02:00<p>Mal, si sofrir fos islam.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-42459703229298525932013-05-14T21:37:00.001+02:002013-05-14T21:37:13.725+02:00Aquell dia em van dir que no podia pujar a l’autobús, que estava ple, que no hi cabia ningú més. Li vaig demanar al conductor que em deixara passar, que jo ja havia comprat el bitllet i tenia els meus drets. Ell em va contestar que si li donava tot el que tenia a la maleta podria apanyar alguna cosa. I veges, vaig perdre mig milió d’euros però la policia no em va trobar.<p>Un desficaci més</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-71061327497991209112013-05-01T14:10:00.001+02:002013-05-01T14:10:16.424+02:00Estupidesa [PIED]<p align="justify"><font size="3" face="Calibri">La meva gossa és estúpida, i li va etzibar un cop de puny. La gosseta remenava la cua i va dir t'estimo, bub. La va agafar al braç i la va deixar caure a terra d'esquenes i ella va fer bub, estic molt contenta al teu costat. Ha, ha, la meva gossa és estúpida, deia, i la gravava en vídeo amb el mòbil mentre li deia estúpida, estúpida, i ella t'estimo, t'estimo, guapo, i es llepava es llavis i el morro i de tant en tant deia bub, compte, que em faig mal, però que t'estimo, eh? I ell li va fer un cop de peu i ella va dir ai!, i li va somriure, guapo, i es mirava la càmera encuriosida, què fas? Ha, ha, ets estúpida, cop de puny. Bub, què fas? Treia la llengua i feia ah ah ah ah i li queien gotes de saliva per la llengua i deia ei, podem jugar a la pilota, amb la tata jugo a la pilota, guapo, bub, puntada de peu, bub, ei, ei, què portes a la mà, què és això? Ha, ha, estúpida, i l'agafà de nou al braç i se la posà per damunt del cap i estengué el braç amb què l'aguantava i amb l'altre gravava i va enfocar el sòl i la va deixar caure i ella va dir au, bub, bub, m'he fet mal, perdona!, em sembla que tinc set, vull aigua, i va intentar anar cap al perol d'aigua. On vas, desgraciada? Vinaquí, desgraciada, vinaquí, seu!, seu! I ella va seure esperant el premi de torn, ei, que ara ja sec com em dius i ja no em doneu premi, per què, ara que ja sé seure? M'espero per si de cas, guapo, t'estimo, vull premi, em dones pre... au!, puntada de peu, que ets estúpida, mira que ets estúpida, et pego i et quedes, ha, ha... Ei, perdona, però tinc un poc de set, vaig a per aigua. On vas, estúpida, tornaquí, vinaquí, seu! seu!, ella es va girar i va fer cara de súplica i va dir, tinc set, però no em peguis, t'estimo, i es va girar cap al perol d'aigua. Ah, que vols aigua, aigua, vols? I grava un primer pla del perol de l'aigua i el va agafar amb l'altra mà i ella remenava la cua, que bé, m'has entès!, sí!, vull aigua, guapo, me'n dónes?, vull aigua, remena la cua cua cua cua, vols aigua? Sí! Aquí tens, estúpida, i li va buidar el perol al damunt, ella es va estremir però es va llepar els llavis, potser amb això n'hi ha suficient, gràcies, va dir, però a ella no li agradava que la mullessin. Potser si me'n vaig a un altre lloc, va dir, on vas?, vinaquí! Vinaquí! Sus! Sus! Vinaquí! I amb el dit índex assenyalava el terra moll i la càmera l'enfocava, ella vacil·lava, és que... Quevinguisaquí thedit! Que tens fred? I ella tremolava, finalment va seure, veus, veus, a-amo, et, et faig cas, n-no em-m-mouré, guap-po. Que tremoles? Que tens fred? La gravava i ella trrtrrrtrr fa un poc de fred, ha, ha, estúpida, tens fred, ara entraràs en calor, i amb el mòbil es va enfocar cap avall i amb l'altra mà es va treure el penis i ella se'l mirava, què fas, guapo, i llavors un líquid més calentet, oh, que bé, així millor, no fa tant de fred, guapo, t'estimo, la meva gossa és estúpida, ha, ha...</font> <p align="right">Autor: Nòmada (<a href="http://titolnomada.blogspot.com" target="_blank">Un nòmada a l’andana</a>) <p align="right">Text classificaciat per al <a href="http://www.botzinadesmentals.blogspot.com.es/p/destinataris-1.html" target="_blank">PIED</a></p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-30265278042058552342013-04-29T23:08:00.001+02:002013-04-29T23:08:57.636+02:00Segon exemple d’entrada desficaciada<p><em>Bueeeno</em> (badalls sonant)… Crec que acabe de parir una entrada desficaciada. Un bloguer d’un altre planeta m’ha fet reflexionar sobre els desficacis. Un desficaci és una cosa feta o dita fora de propòsits, contra la raó. </p> <p>Podríem debatre, llavors, que una entrada blogueril és desficaciada quan: </p> <p>-Descriu, explica, narra, […] o mostra fets, accions, personatges, espais, situacions desficaciades. O siga que el desficaciat és la cosa explicada, el contingut.</p> <p>-És desficaciada en la forma. En la forma, en el sentit que juga amb les possibilitats tècniques del processador de textos, inverteix o canvia l’ordre de les coses i les pròpies coses, no sé si em convenç açò de la forma.</p> <p>En qualsevol cas, el que és imprescindible és que us deixeu emportar. No estem ací per a teoritzar sobre quines coses són desficaciades i quines no. Mentida, sí que estem per a això. Clar que ho estem, perquè sense la reflexió prèvia un no pot endinsar-se en el món dels desficacis. Però clar, cadascun tindrà el seu concepte d’entrada desficaciada, i això és <em>lo bonico de vore! </em>Així que, si creieu que no esteu suficientment capacitats o no enteneu de què va la cosa, animeu-vos simplement, feu quatre ratllahos en un tovalló de bar i envieu-m’ho per correu. Té, a cas, açò, pinta de ser seriós?</p> <p><em>No penseu que açò era l’entrada, baixeu un poquet i la trobareu. Tampoc sé si és un bon exemple.</em></p> <p> </p> <p align="justify">Un home que es pinta la cara amb un retolador. El gos el mira i li intenta dir que això que fa no està bé, que pintar-se la <em>cara</em> amb un retolador no és propi de gent adulta i menys encara d’artistes, perquè no pots veure precisament el que pintes, però no pot: només fa guau-guau. I ho intenta fins que li ha quedat la cara blava i la tinta ja no es queda en la pell sinó la pell en la tinta.</p> <p align="justify">La dona se’l mira, des del camió dels gelats.</p> <p align="justify">Un clip es desenganxa del que sostenia i fa que el gos, que té un aparell sensitiu més desenvolupat que l’humà del retolador, gire el cap un segon abans que ell per veure com la seua samarreta blanca impol·luta cau damunt d’una bola gegant de pelussa. Sona un Whuufff (i no és el gos lladrant, perquè els gossos fan guau) de cosa blaneta caient sobre cosa blaneta que s’expandeix.</p> <p align="justify">El camió dels gelats se’l mira, des de la dona.</p> <p align="justify">L’home es posa a lladrar i adverteix al gos que pintar-se la cara amb un retolador blau no és d’artista, perquè el blau no és un color de moda ni bonic. Ara el gos l’entén, però no li sap contestar, perquè el fet que l’home sàpiga fer, per pura imitació, els sons que fan els gossos, no vol dir que estiga dient res. O siga que no l’entén. O siga que… L’home en realitat només fa sorolls, però pensa.</p> <p align="justify">El mira se’l camiona, des del gelat de dona (triturada?).</p> <p align="justify">Ara és el gos que intenta parlar en humà i ho aconsegueix, però li ix accent del sud del món i com que només està lladrant l’home li pega un xut afectiu als morros. Es renta la cara i agafa un altre color (quan se la renta, el color de la seua cara agafa un altre color, o siga, agafa el color original de la seua pell; no és que haja agafat un altre retolador d’un altre color per a seguir pintant-se amb el nou color que ha agafat). El gos es llepa la ferida.</p> <p align="justify">El gelat era de fècula d’arròs i no servia per a emplastrar parets.</p> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7410193995667956777.post-63426828741545403372013-04-26T23:32:00.001+02:002013-04-26T23:54:28.272+02:00La gourriniere [PIED]<div style="text-align: justify"><span style="font-family: baskerville old face; font-size: medium"><font size="4">El bloguer desficiós llegeix les bases del Període Indefinit de l’Entrada Desficiada (PIED). Mentrestant, es furga l’orella dreta amb el dit índex de la mà dreta (Nyic! Nyic! Nyic!) i es grata el bòtil esquerre amb les ungles dels dits més llargs de la mà esquerra (Ras! Ras! Ras!). I és que el bloguer desficiós és molt maniós, i també un vertader obsés de la minuciositat i la </font></span><a href="" name="_GoBack"></a><span style="font-family: baskerville old face; font-size: medium"><font size="4">simetria. Però el bloguer desficiós, a banda de ser desficiós, maniós i un obsés de la minuciositat i la simetria, és capaç de compaginar aquest tarannà amb la pràctica de la <i>gourriniere</i> —la <i>gourriniere</i>, terme inventat per ell mateix i que cal pronunciar d’una manera afrancesada, dóna nom a la recerca reflexiva del plaer a través de determinades accions que la societat en general considera més aïna pròpies de les bèsties i, en especial, dels porcs, encara que els porcs, en realitat, no poden dur a terme la majoria d’aquestes accions—. No debades, tot just després d’haver-se furgat l’orella dreta amb el dit índex de la mà dreta i de gratar-se el bòtil esquerre amb les ungles dels dits més llargs de la mà esquerra, el bloguer desficiós procedeix, d’una banda, a llepar-se el dit índex untat de cera i, de l’altra, a olorar l’eau de bòtil reclosit que li emana de les ungles dels tres dits més llargs de la mà esquerra. El plaer que el bloguer sent tot seguit és tan intens que perd la noció del que estava llegint. És per això que ha de tornar a començar des del principi. Així doncs, mentre llegeix de nou les bases del Període Indefinit de l’Entrada Desficiada (PIED), es torna a furgar l’orella dreta amb el dit índex de la mà dreta (Nyic! Nyic! Nyic!) i es torna a gratar el bòtil esquerre amb les ungles dels dits més llargs de la mà esquerra (Ras! Ras! Ras!).</font></span></div> <div align="right"><span style="font-size: x-small"><br></span></div> <div align="right"><span style="font-size: x-small"><font size="2">Autor: Josep (</font><a href="http://wwwprunes.blogspot.com/" target="_blank"><font size="2">La lluna menja prunes</font></a><font size="2">)</font></span></div> <div align="right"><span style="font-size: x-small"><font size="2">Text classificaciat per al </font><a href="http://www.botzinadesmentals.blogspot.com.es/p/destinataris-1.html" target="_blank"><font size="2">PIED</font></a></span></div> Jordi Lethttp://www.blogger.com/profile/09783578181744641630noreply@blogger.com0