Reflexionar sobre disbarats, sobre coses que no vénen al cas, sobre coses que tots pensem però que no ens agrada sentir. Que no ens/els agrada sentir perquè creuen que és una pèrdua de temps pegar-li tantes voltes a les coses, i que és millor estudiar anglés i així de segur que trobaràs faena.
És un escriptor desficaciat, he sentit dir, només escriu els desficacis que li vénen al cap, sense donar-los una forma, sense personatges, diàlegs ni persecucions ni amor. Perquè el lector acostuma a no calfar-se el cap i a ser pudorós. Ai, és que és poc literari parlar de com li xorra el ketchup per la galta quan es menja un hot-dog! És que “Xorra el pixum” no és un bon títol per a una poesia i per això mateix no la llegiré!
Per la regla de tres que segueixen els antidesficaciats, podríem dir que sobren habilitats en l’ésser humà. Per què hem d’aprendre a fer foc si tenim encenedors de gas? No ho obliden, el foc el va descobrir un desficaciat fregant dos pals.
El cas és que la societat funcional (que em corregisquen els teòrics) ens aboca a tot això. A la robotització. I jo, com ja sabreu, sóc molt contrari a convertir-me en robot. Que si ho fóra ho seria, però ben desficaciadot. Un robot conyàs.
En fi, tot escriptor és desficaciat, fins i tot els del best-seller, que ho dissimulen millor. Perquè, si es té l’habilitat del desficaci, no s’ha d’aprofitar?
no sé tu, però jo de vegades quan em pose a escriure 'ficció' al blog em plantege els límits del que és políticament correcte... i em sap molt greu haver de plantejar-m'ho. Sobretot quan pense que "si ho llig X, ho interpretarà com a Y", i me'n puc penedir d'haver-ho escrit i ho esborre per si "X" pensa "Y" quan jo en realitat volia dir "Z"; o potser "X" se sent incòmode amb aquest escrit que li recorda el que li va passar quan... etc.
ResponEliminaSupose que això m'ho fa una comunitat de lectors petita i majoritàriament coneguda, i que si escrigués pensant en una altra comunitat de lectors ho faria d'una altra manera. Però és molt frustrant haver d'autocensurar-se! Així que hem de lluitar per poder ser desficaciats.
Et propose que convoquem un Dia de l'Entrada Incòmoda i Desficaciada (que s'hi unisquen tots els bloguers que vluguen). Potser revolucionem la xarxa parlant de pixum i quetxup (=quetxum?).
Síiiii, desficaci al poder. Dia de l'entrada incòmoda i desficaciada a la de ja, per favor. Bàsicament anava per ací el tema.
EliminaEn voler! Jo ja la tinc escrita! :)
Elimina