Una llibreteta plena d’apunts es troba en les mans d’un alumne afaitat, de bon matí. El bolígraf es mou de pressa, motivat per la ressenya que s’ha de presentar per a l’assignatura la setmana vinent. El catedràtic de la universitat estrangera intercala perfectament les bromes i anècdotes erudites dins del seu discurs elevat, i això dóna temps a la renglera d’alumnes a acabar de copiar el que els interessa.
Una anècdota sobre un esquimal que va voler pintar el seu iglú de color groc encén les riallades dels assistents, i el de la llibreteta l’apunta com a part de contingut rellevant. La professora està tres files per davant i ha rigut molt amb la contalla. Segur que li fa gràcia que algú la incloga en la redacció. L’alumne afaitat s’ha quedat uns minuts com absent, sentint la veu barrancosa d’aquell britànic desenfadat però sense anotar res. Està mirant la professora, en primera fila, rodejada d’acadèmics i professors que miren atents, amb el somriure encara enganxat a la cara, preparats per sentir un altre acudit i refrescar-se una mica el cervell. L’home del costat li ha dit alguna cosa a cau d’orella, i ella ha assentit. Als dos minuts, és ella qui li xiuxiueja quelcom i l’altre mou el cap afirmativament i somriu.
El bolígraf torna a moure’s després de l’observació que ha obert un forat entre l’iglú i no sé què del protagonista i les manetes d’un rellotge. Alguna tela tramposa cobrirà el forat. En això la del costat li fa alguna cosa en veu baixa i ell que no amb el cap.
Un alumne barbut s’ho mira tot tres files per darrere, la llibreta buida i el bolígraf sense destapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada