Recurrències

dijous, 30 de maig del 2013

The banquet

El percussionista es va quedar bocabadat en veure que al paper posava burping. Una negra, res més.

dimecres, 1 de maig del 2013

Estupidesa [PIED]

La meva gossa és estúpida, i li va etzibar un cop de puny. La gosseta remenava la cua i va dir t'estimo, bub. La va agafar al braç i la va deixar caure a terra d'esquenes i ella va fer bub, estic molt contenta al teu costat. Ha, ha, la meva gossa és estúpida, deia, i la gravava en vídeo amb el mòbil mentre li deia estúpida, estúpida, i ella t'estimo, t'estimo, guapo, i es llepava es llavis i el morro i de tant en tant deia bub, compte, que em faig mal, però que t'estimo, eh? I ell li va fer un cop de peu i ella va dir ai!, i li va somriure, guapo, i es mirava la càmera encuriosida, què fas? Ha, ha, ets estúpida, cop de puny. Bub, què fas? Treia la llengua i feia ah ah ah ah i li queien gotes de saliva per la llengua i deia ei, podem jugar a la pilota, amb la tata jugo a la pilota, guapo, bub, puntada de peu, bub, ei, ei, què portes a la mà, què és això? Ha, ha, estúpida, i l'agafà de nou al braç i se la posà per damunt del cap i estengué el braç amb què l'aguantava i amb l'altre gravava i va enfocar el sòl i la va deixar caure i ella va dir au, bub, bub, m'he fet mal, perdona!, em sembla que tinc set, vull aigua, i va intentar anar cap al perol d'aigua. On vas, desgraciada? Vinaquí, desgraciada, vinaquí, seu!, seu! I ella va seure esperant el premi de torn, ei, que ara ja sec com em dius i ja no em doneu premi, per què, ara que ja sé seure? M'espero per si de cas, guapo, t'estimo, vull premi, em dones pre... au!, puntada de peu, que ets estúpida, mira que ets estúpida, et pego i et quedes, ha, ha... Ei, perdona, però tinc un poc de set, vaig a per aigua. On vas, estúpida, tornaquí, vinaquí, seu! seu!, ella es va girar i va fer cara de súplica i va dir, tinc set, però no em peguis, t'estimo, i es va girar cap al perol d'aigua. Ah, que vols aigua, aigua, vols? I grava un primer pla del perol de l'aigua i el va agafar amb l'altra mà i ella remenava la cua, que bé, m'has entès!, sí!, vull aigua, guapo, me'n dónes?, vull aigua, remena la cua cua cua cua, vols aigua? Sí! Aquí tens, estúpida, i li va buidar el perol al damunt, ella es va estremir però es va llepar els llavis, potser amb això n'hi ha suficient, gràcies, va dir, però a ella no li agradava que la mullessin. Potser si me'n vaig a un altre lloc, va dir, on vas?, vinaquí! Vinaquí! Sus! Sus! Vinaquí! I amb el dit índex assenyalava el terra moll i la càmera l'enfocava, ella vacil·lava, és que... Quevinguisaquí thedit! Que tens fred? I ella tremolava, finalment va seure, veus, veus, a-amo, et, et faig cas, n-no em-m-mouré, guap-po. Que tremoles? Que tens fred? La gravava i ella trrtrrrtrr fa un poc de fred, ha, ha, estúpida, tens fred, ara entraràs en calor, i amb el mòbil es va enfocar cap avall i amb l'altra mà es va treure el penis i ella se'l mirava, què fas, guapo, i llavors un líquid més calentet, oh, que bé, així millor, no fa tant de fred, guapo, t'estimo, la meva gossa és estúpida, ha, ha...

Autor: Nòmada (Un nòmada a l’andana)

Text classificaciat per al PIED