Recurrències

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Si ho escric, ja no ho puc dir

Quan se m’acudeix quelcom que em sembla divertit, còmic, que em fa riure tot i estar arrepapat en una butaca en soledat, sempre pense que estaria bé escriure-ho, perquè aquestes coses, per la rapidesa i el moviment a què la vida moderna ens ha conduït, s’acaben oblidant. Aleshores, una vegada preses notes, pense que un bon escrit sobre aquella anècdota, idea, o pensament imaginari (de fet, dins el meu cap solen ser imatges acompanyades d’una llegenda escrita) podria despertar un somriure en altres persones si, amb artificiositat, aconseguís bastir un bon fil d’acció, uns personatges, un espai ben descrit, i sobretot, un discurs encertat. Hauria de triar les millors paraules per contar-ho, com contar-ho, etc. etc. etc.

Però deixem-nos d’abstractes i provem de fer la prova. Hui se m’ha ocorregut una idea sobre mi mateix. La imatge que se m’ha aparegut no us la puc mostrar, però us en diré el peu: Que faig molt el Mr. Bean.
I doncs, quina imatge ha arribat a les vostres ments? Jo mateix hauria pogut escriure una entrada en aquest mateix blog que relatara l’experiència d’una persona que viu a cert lloc i que de vegades es comporta d’una manera despistada, exageradament teatral quan està sola, que gesticula i s’enfada amb objectes, intentant aparentar normalitat quan veu que algú la mira, etc. Ho hauria fet, creieu-me, però en un to distant, com si aquella persona no fóra jo, i li hauria posat un altre nom, potser fóra una dona i tot.

I dic jo, si hagués fet aquell escrit sobre Que faig molt el Mr. Bean, de veres m’haguera valgut la pena? No seria millor explicar-ho amb el verb, amb paraules sonores, de la manera que siga, de qualsevol manera? Si ho escric, ja no ho puc contar a la gent. Imagineu si em pose a contar-ho i resulta que algú ja ho ha llegit. És com els acudits que la gent ja sap! Tota la gràcia de la idea s’esvairia quan l’auditori pensés: “ah, clar, este tio està contant-nos coses que ha llegit, no coses que li passen, fotem el camp.”  O si, enmig de la contalla, algú em digués que això no és així, que m’he equivocat?Jo em pregunte: estaria traint-me a mi mateix, o a alguna cosa en concret?

Són idees, i hui calia disfressar d’alguna manera que faig molt el Mr.Bean.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada