Cada vegada em sembla més trist tindre un blog i que ningú em faça cas. No sé si és culpa dels motors més potents de la xarxa amb els quals açò no pot competir o, simplement, que el parxís se'm dóna millor que l'escriptura pública. Ho he intentat tot. Només em queden dues opcions abans de cremar el vaixell: o bé la súplica, o bé l'insult.
La súplica és de dèbils. L'insult és de desesperats. Però l'insult desfoga. Jo em decantaria per l'insult. I no patisques, que el meu bloc també té dèficit de comentaris (sobretot perquè sóc tan gos que no conteste els de la gent que m'escriu i aquesta gent es farta, aleshores, de comentar-me res). Açò dels blocs és un cercle viciós.
ResponEliminaSí, en realitat ja mhe decantat per una altra opció, amb aquesta entrada. Una mena de captatio benevolentiae capgirada ja ha aconseguit un comentari, no recorreré a l'insult de moment, tot i que és prou útil per polemitzar. Pel que fa a la súplica, és inútil donar pena.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo home, Jordi! Bé, la veritat és que jo em plantege el mateix diàriament... Entre altres coses: dèficit de comentaris, no actualitze regularment, faig escrits que no sempre sé quin objectiu tenen, de vegades escric només per a mi... Bé, vorem si ho podem arreglar en començar tu i jo el projecte blocsocialitzador! Però no tanques definitivament el bloc! (és una súplica) Cabró de merda! (és un insult) Que si caus tu caiem tots!
EliminaBé, veig que va sorgint l'efecte que volia. No pensava tancar-lo, estic massa enganxat i cent i pico entrades no s'han de perdre aixina com aixina, que s'ho han cregut els silenciosos! Al final, això que dius d'escriure per a un mateix o per desfogar-se és la millor metzina... No calen insults, els insults ja li'ls faig a l'ordinador, al vàter, a la nevera, al mòbil, als vòmits que trobe pel carrer un divendres de matí, a la borratxera... A les persones no se les ha d'insultar, preferisc fer-ho als objectes, que em pense superior a ells. Res, res... Si a partir d'ara rep tres o quatre comentaris diaris em veuré satisfet i quan torne bufat a casa no em donaran estes rampellades.
Elimina