Recorde a tots aquells que hagen acabat els examens o que vulguen gaudir d'una experiència poc arriscada, que el meu correu electrònic segueix esperant les vostres continuacions a les entrades proposades en anteriors capítols de Botzinades mentals. Només n'he rebut una, molt creativa, per cert, però espere seguir gaudint de les vostres col·laboracions fins que els 8 inicis (inclòs el que està en blanc) siguen per fi acabats. No gosaré publicar res que no siga relacionat amb aquest tema, amb la conseqüència indefugible que els meus possibles lectors mai no arribaran a llegir-me i no els canviaré definitivament la vida (és a dir, no intentaran fer el que no puguen per no ser com jo no sóc). Tanmateix, he de dir-vos que podeu repetir un principi que ja haja estat escollit, a risc de provocar al literat anterior a vosaltres (l'organització s'abstindrà de posicionaments teoremàtics, simplement serà afalagadora amb tots).
Digueu no a l'amputació! Diguem no als escrits a mitges i als (pseudo)escriptors que provoquen tals situacions! Estic pensant en donar un premi i tot, en metàl·lic... I ací hauria de recórrer a una emoticona per fer-vos canviar d'opinió. Però no, confie en vosaltres i sóc prou contrari al seu ús.
ho tens al correu de la uni..
ResponEliminano el trobe!
ResponEliminapercert el meu blog és, Au! que la casa cau.
ResponElimina[La llum, fa estona que entra per la finestra, i aquest diumenge com els darrers anys, la dona enceta el seu desdejuni de quitrà amb la potent flama d'aquells anomenats "zippos". Pensativa i nerviosa, sols li resta despertar al javalí, que encara resisteix la blancor del dia. Endinsat en la negror dels seus parpalls, a mig peu entre la càlida i subrrealista creativitat, i el aspre café.]
-Ho he perdut tot? Potser sí... -diu ella.
-Clar que sí... tu que ets com ets! i d'amunt fa temps que no plou, ja deuries...
-Espera! -L'interromp- com que fa temps que no plou?
-Si dona... ho hem parlat sobint això. El joc de deixar el got mig ple o mig buit! no serveix de res!. Per tant si pixem o no pixem per fer que sobrixca és cosa nostra...
—Escolta, t'he de dir una cosa... —Escup la dona amb fum de cigarret.
—Quina, meleta?
—T'he sigut infidel en somnis.
—Amb qui? —L’home no s'immuta massa.
-Te’n recordes d'aquell colombaire que vam trobar a la plaça Tahir, al nostre viatge de noses.
-Si... que duïa dos coloms engabiats... -Pensa si ell els tingues, en la envetja orgàsmica dels amics en vore-los amaneixer a la societat columbicultora.
-Donç ahir mentres sopavem vaig vore a la tele les revoltes contra el dictador "Munbarak" eixe. I abans de dormir, arrel d'açó de l'egipte, hem vaig enrecordar d'aquell día. -"Deu ser eixa la raó del somni" pensa.
-La veritat -afegix buscant de reull el seu company- es que eren valents. Amb aquells ulls negres, amb aquella planta, vorelos tots a l'hora quidrant per la seva llibertat...
-I tant, amb aquella planta era un goig vore-los alçar el vol.
-Redèu...
-Va! aixecat que farem tard a la comunió.
[La dona seixuga la cremor creixent, suau però intensa, amb l'ajuda del cigarret]
Dani
Gràcies, en breu penjaré l'entrada!
Elimina