Hui has tornat a veure el passat. Tu no escrius poesia. T’agradaria, si més no. És una manera de reflectir el que la prosa no pot. Però quan et poses, no t’ix. Què vols fer? Doncs escriure tot seguit, tal qual. Un elfuvi directe, un xorro, penses. Però en realitat amagues més del que plasmes al paper.
Ni m'he partit el cul ni m'has fet plorar. Simplement m'agrada.
ResponEliminaEn l'art i també en la literatura el fet "d'amagar més del que penses" es traduïx en la pràctica en "dir molt més del que eres capaç de pensar" ja que deixes un espai obert perquè aquells qui observen l'obra artística en el meu cas i els que lligen l'obra literària en el teu, interpreten allò que tu penses que no has segut capaç de mostrar; sovint afegint-hi consideracions pròpies.
ResponElimina