D’un moviment sincopat
busque la teua mirada:
tangible efervescència,
però jo no la vull trobar.
Si tu ho saberes tot:
allò que mai t’he dit,
tot allò que, acovardit
em fa perdre la son.
No són més que mirades:
mirades fugaces
plenes de significat;
de sobte, ja te n’has anat.
Confusió substancial dels sentiments!
Quin deler poder sentir-te tan ací,
i tan lluny!
Tot, tot, gràcies a mi.
Mágrada pensar que sóc jo
ResponEliminaperò sóc jo
ResponEliminaeei, no em vas dir que no eres lletrista?
ResponEliminaQuan tinc inspiració, això és tot. Però no m'acaba d'agradar, de totes maneres
ResponEliminaSóc jo?
ResponElimina