Sóc... · ·
Estic... "
M'agrada... -------------------------
Infinit.
El súmmum de l'egolatria.
Sí, una reflexió molt egotista. Però quin goig poder-te sentir realitzat en determinats moments pel simple fet de saber que existeixes i que, a més, eres tu i no un altre.
ResponEliminaI quines egolatries més boniques que ens ixen de vegades...!
ResponEliminaHe d'entendre-ho com a un acompliment, Nòmada?
ResponEliminaSí, Bolson, perdona per no contestar, però ja que conteste al tanoca del sedentari este, et conteste a tu. En realitat els blogs són d'allò més egocèntric, com tot en esta vida, i el simple fet d'això que tu comentes, de ser tu i no un altre, és el que m'espenta al futur
No, Jordinyet, no era un compliment, encara que si la teua egolatria t'ho fa veure així... jejeje.
ResponEliminaEra més un comentari general: escrivint coses sobre nosaltres mateixos poden aparèixer escrits realment bonics pel simple fet que hem explicat alguna cosa que pot ser-li molt propera a algú altre, sempre que es faça bé. Parlar de nosaltres mateixos, si es fa bé, pot ser bonic.