Et trobes en la cova més profunda que l'home ha pogut crear, amb la teua pala, el teu pic afilat i les mans suoroses. Busques la substància, inconscientment, intuitivament. Les mans se't mouen per inèrcia, com atretes pels diamants viscosos que hi trobaràs. La pala i el pic no paren de treballar, fent forats minúsculs, lentament, amb cura de no derruïr la terra que sosté el túnel. La foscor és present pertot arreu, i és per això, pel fet de no veure res, que escarbotes cegament, però sabent el que fas. Fa molts anys que coneixes el túnel; hi has estat tantes vegades que saps en quin racó la terra és més dura, i en quin hi ha més risc de despreniment. Segueixes cavant, durant minuts, potser hores... Tal vegada no hi haja sort, així que pares, descanses i després tornes.
Però arriba un moment en què tu no dominaràs les teues mans, ni el pic ni la pala. Elles et dominaran a tu durant uns instants, i seguiràs, sabent que estàs fent mal alguna cosa, que estàs a punt de cagar-la...Però el plaer és immens, i fa molt de temps que no t'ocorre res roïn per allí dins, així que segueixes, pegant palades i llevant terra d'on no s'ha ni de tocar. I és, en aquestos moments d'èxtasi, de frenesí, que ocorre allò de que parlava.
Et traus el dit del nas, i està impregnat de sang.
Es que hay que apuntalar bien el perímetro. Si no el carbón no estará, y sacarás petróleo rojo! Bien!!
ResponEliminaA mi m´ha passat. Quant a la sang pel nas, jo sempre dic que també tinc la regla. És curiós que tots els mesos, sempre tinga tres o quatre dies en que el nas no pare de soltar sang... Ah, i si em moque convencionalment, també me n´ix! Aleshores que faig? Ni em rasque ni em moque. I tota la "terra" dins...I ta mare dient-te marrano...Quotidianitat...
ResponEliminaM'he passat el cap de setmana sense furgar-me, per por a obrir-me la ferida... Però ara ja estic en perfectes condicions per a continuar. A més m'estic constipant, el somni de tot furgador!
ResponElimina