I jo, que les coses que traduisc no solen ser de l'esperanto ni del kikongo, traduisc les que estan en llatí. Són frasetes, de no més de deu paraules, que has d'anar desxifrant, buscant al diccionari, apuntant significats, casos, gèneres, nombres, funcions... Total, que és com fer un sudoku(i mira que jo no sé fer-ne). Que de sobte et ve l'àngel i et diu que es tradueix així. I t'encabotes en eixa traducció; pressuposes moltes de les paraules sense haver-te'n informat, apliques funcions impossibles a casos insòlits, i de sobte, la veus com la traducció perfecta! I dius: que en sóc, de llest!
Molt bé, escrius la traducció, la mires, la remires i, ja per a rematar la faena, li dius al del costat: Tu, esta frase la tenies bé, no? Deixa'm veure-la. Catacrac! Un complement directe que balla, mentre el subjecte fa palmes; un genitiu que actua d'indirecte, i dues multiplicacions allà en esborrany! Però què coll***...
Ja veus tio! A mi això en primer em passava a cabaçaes, damunt sent el primer any de la meua vida de llatí.
ResponEliminaJajaja això em sona...
ResponEliminaPerò la veritat és que tu tenies molta intuició per a això de les traduccions...sense tocar massa el diccionari ni reflexionar massa sobre la teoria, en podies fer una bona. Supose que continuaràs igual!
jajajajajajaja... tio me gustaría volver a dar latín. No se qué año tengo paleografía, eso tiene que estar bien. Y menos mal que al año que viene tengo arte... algo bonito en la puta historia! jaja
ResponEliminaPor cierto tengo una cosa para ti.
Sí, tenia intuiciño, però quan dus un temps sense tocar una frase la intuició es converteix en contraintuició! Perucha, me tienes intrigado...
ResponEliminaSi vols que et done un consell, el millor que pots fer per als exàmens de llatí és portar-ho tot (però absolutament tot) anotat al diccionari amb llapicera (perquè així queda més claret i no es veu) xD
ResponElimina