Més tard ens vam dedicar a cridar al 0200 per veure com la iaia despenjava el telèfon i s’estava una estona dient: “Diga? Diga? Quién es?” Semblantment fotíem a la gossa col·locant-li dàtils i ametles al llom, esperant que se n’adonara i s’ho espolsara tot d’una. Corríem darrere dels gats i els furtàvem una cria que posàvem a viure dins d’un castell d’Exin. A Curro l’alimentàvem amb un comptagotes de llet i li posàvem a prop un auricular amb música clàssica. Quan dormia, tornàvem al rebost a veure el Tang caducat, o ens servíem gelats prohibits facilitats per la migdiada dels adults. Vam rebentar el camió de joguet que ens havia complagut de xiquets contra la paret del corral dels coloms, amb la esperada esbroncada de l’oncle.
Quan ens renyaven ens disminuïen. Asseguts a les escales que munten a la piscina, soltant sospirs durant hores, fins que arribava la iaia, la protectora amb una safata regeneradora d’orxata i fartons. Abans que es fera de nit voltàvem pels bancals i trobàvem botelles de vidre i altres coses que els cotxes llançaven des de la carretera, entre les quals una revista pornogràfica que contenia una ídola nueta anomenada La tuerta, convidadora a vessar les nostres baves i a gratar-nos el piu per sobre el pantaló.
Abans de sopar tiràvem de televisió i tot això que ens passava ja no ens ha tornat a passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada