Recurrències

diumenge, 29 de novembre del 2009

Maleït tontòmetre

Isc de casa, i sé que he de caminar un bon tros. Em col·loque el tontòmetre, un a cada orella, i camine. Si pel camí em trobe amb algú, l'apague per poder xerrar amb ell i després me'l torne a posar.
Però hi ha gent que no: se'l deixen posat a totes hores, a tot volum i a tots llocs. Que vols preguntar l'hora a algú...No pots, duen el tontòmetre posat. Que vols demanar foc: no pots, no et senten. I és que és un invent molt útil, el tontòmetre, però em sembla que se li dóna un ús inadequat.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Festes 09

No s'han acabat encara. Però per a mi sí. Per desgràcia, ja no estudie a Benidorm, o per sort; però en qualsevol cas no gaudiré dels dies de festa que queden allà. Ara estic a València, assegut al sofà, mentre que els membres de la penya 24 i jo, la meua penya, estan al local, fent de les seues: uns fumant al pis de baix, altres fumant a fora, i altres fumant i bevent dins.

Però jo no estic allà, encara que voldria. Aquestes festes m'ho he passat d'allò més bé. Han sigut unes festes curtes, encara que equilibrades. He fet de tot: ofrena amb el roser, processó amb la banda, concert de Can Pingás, concert d'Owix, passacarrers tocant el bombo, ballar en la barra... En definitva, unes festes completes.

[...]

L'ambient es respira al carrer, l'olor de festes de Benidorm. Estas a casa, dutxant-te i arreglant-te, posant-te uns pantalons texans que no t'agraden massa, ja que saps que has de dur-los uns quants dies seguits i acabaran agafant una pudor a ranci i a vòmit impressionant. La samarreta està dobladeta dins d'un calaix; però clar, tu no l'has trobada, ta mare t'ha ajudat (l'ha trobat ella). Te la poses i notes que et ve xicoteta, que sembles una embarassada. Però és la teua penya, collons, té igual el que paregues. Els vaqueros estan finets i rígids, res a vore amb com estaran al final de la nit. Ixes de casa, amb un entrepà fet per tu dins una bossa de mercadona, i t'encamines al Local. Passet a passet arribes, i ja t'emportes la primera sorpresa: Dos persones que no coneixes. Bé, és una sorpresa, però de moment no és bona ni roïna: simplement és. Bé, mires un poc al voltant i et trobes als teus companys de la penya. Uns són els de sempre, altres no estan encara, altres són nous i els veus per primera vegada. Bé, un d'estos últims et planta una cervesa a la mà. Li ho agraeixes.

[...]

L'ambient està més carregat, les sudaderes més xopes, i la temperatura més alta. Aquells que havies vist que no coneixes ara són un destorb, la sorpresa ja no és simplement, ara és roïna. Espentes tot el que pots als que no porten la mateixa samarreta que tu. Una xica s'ha pujat a la barra i tots l'aplaudeixen. Dins de la barra hi ha més gent que a fora, tots passant o intentant treure un gel, o un got, o una botella. -"Dónde está el peché?- En la otra nevera"- Resulta que hi ha dos neveres, una a a cada punta, i l'única cosa que es fa és enviar al que pregunta a la nevera contrària. L'alcohol vola, els gots cauen, el terra està empastifat. Però esvara i pots ballar millor. un xic pelat espera en la porta del vàter. En la porta posa "averiado", però hi ha algú a dins: ningú s'empolla d'açò. Baixes al sòtan i veus a quatre individus damunt d'uns sofàs vells, el terra embassalat, i ple de burilles apagades per l'aigua. Tornes a pujar amb un poc de tristor , però la música te la lleva i et fa ballar amb més ganes.

[...]

"Mare meua, no sé que faig"- Hi ha un xic que duu massa hores assegut a un sofà, i t'ha agafat rabia. "esta és la meua penya, i no vull que un cul-gros ocupe el meu sofà"- Li dius quatre coses i et quedes a gust. El teu cap riu per dins ( je, je, je). El terra ja no està esvarós, ara t'apegues. La barra està banyada i no t'hi pots recolzar. Fa olor a vòmit. El vàter està ple de trossets, no em pregunteu per què m'he assomat a mirar. Els balls són més lents, les rises més ronques, la gent s'adorm de peu... Hora d'anar-se'n? Mires el rellotge i marquen les set. Bona hora per anar-se'n. Agafes les coses i te'n vas, sense pràcticament despedir-te, ja que ningú et pot sentir. Fa molt de fred pels carrers de Benidorm...

[...]

Toques el coixí amb el cap i et quedes adormit. Hui serà un altre dia.