:) :(

T’alces de matí pensant-te un tot diferent perquè somrius a bondó i fas més gestos amb les pinces però segueixes tenint el mateix cor podrit i arrogant desagraït de sempre, i en el moment en què te n’adones pares de somriure i de fer gestos i encetes de nou l’odi al món. Tanca’m en una urna insonora de vidre i deixa’m pansir-me lentament mentre veig el teu egoisme amerar les neurones de les persones i explota, tot de borumballes als meus ulls just abans d’anar-me’n a cloure els forats, és el meu punt màxim de repugnància angelical de llençols perimètrics de pau i menfotisme. Ni una puta ganyota ni somriure, pura maquinària, el moment ideal per a escriure.