L’altre dia vaig estar a Barcelona, a fer la visita que toca de tant en tant a la família, i com no, dissabte vam fer una passejadeta pels Encants. Després de passar-nos quasi una hora triant i movent llibres de piles inacabables, vam fer camí cap al que jo anomene “articles per a gent amb síndrome de Diògenes”. Evidentment, els que hi érem, el tenim. Amb set clàssics catalans a la bossa, ens endinsàrem en un nou laberint al descobert on persones de tota mena es capficaven en els objectius propis, negant-li el pas a la cortesia i a les persones.
Mon pare no feia més que gastar-se diners, i jo mirava; tot ho trobava o molt lleig o massa bonic com per preguntar-ne el preu. En una tauleta on una dona amb aires d’antipatia mirava l’infinit, vaig veure, entre plomes, encenedors malgirbats i rellotges de canell, una mena de tub de ferro, de color groc, on deia: Jordi.
L’agafe, encuriosit de veure el que amagava aquell nom en aquell tub, i veig que baix del nom hi ha una adreça: Lauria, 16 Barcelona. El tub, en destapar el que semblava un tap, resulta que a dins té un llapis. Un llapis encastat a la tapa, que en treure’l, es pot tornar a posar, i si el poses a la inversa, ja no és tan petit perquè el tub li fa de suport.
Total, que resulta que el llapis és d’una empresa, JORDI S.L., fundada en 1910 per Guillermo Jordi (atenció, que és cognom), dedicada a la comercialització de xapes perforades i accessoris per a la mineria. Des de fa uns 20 anys l’empresa ja no té les instal·lacions al carrer de Roger de Llúria i la gamma d’articles s’ha ampliat: xapes perforades, xapes repujades, metall deployé, pisos i entramats metàl·lics, teles i xarxes metàl·liques, cables d’acer, cadenes, accessoris per a cables-cadena i eslingues. I els llapis? No es troben en stock?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada