Te n’adones que t’has deixat el llibre a casa i que hui s’anava a llegir i treballar a classe. Res com compartir-lo amb la persona del costat.
Persona A s’ha portat el llibre i persona B no se l’ha portat. Decideixen firmar el contracte verbal de compartiment de llibres.
Persona A mana. Persona B acata. Persona A apunta, si vol, alguna cosa al llibre. Persona B sosté l’exemplar amb els dits, la mà o el colze si aquest es troba en desequilibri o en perill de tancar-se. Persona A és l’única autoritzada a passar de pàgina. Persona B ha de procurar no fer olor a aixella suada. Persona A, el mateix. Persona B ha de procurar no tapar amb els dits el fragment que s’està llegint. Persona A pot concedir uns segons a persona B per gratar-se el cap o apuntar quelcom a la llibreta, quedant el sosteniment del llibre en mans de persona A durant els esmentats segons. Persona B té el dret de disposar el llibre a una certa proximitat. Persona A decideix la distància entre el llibre, persona A i persona B. Persona B té el deure de dir per on s’està llegint si persona A es perd. Persona A no té aquest deure, però ho pot fer. Persona B i persona A han d’evitar el contacte físic (peus i mans, sobretot). Persona B no pot desertar del contracte de compartiment de llibre. Persona A no pot defugir dels seus deures de manador. Persona B pot aclarir alguna qüestió a persona A sobre el que s’està llegint, però evitant la pedanteria, sempre intentant ser menys intel·ligent. Persona A no pot enamorar-se del seu subordinat. Persona B pot fer broma sense excessos. Persona A pot tractar mal persona B.
La confiança entre ambdues parts pot anul·lar bona part de les pautes, però no totes.
Que gran! Tot un sistema de vassallatge amb rituals i cerimònies pròpies! Totalment cert...
ResponElimina