Recurrències

dijous, 6 de maig de 2010

Va...

Qui no es fia, no és de fiar.

A l’home que de tu fia, fia d’ell que és cortesia.

M'ho crec del tot: qui no es fia és perquè està tan concentrat en no veure la seua persona amenaçada, és a dir, és tan animal que veu perill pertot arreu, que no és capaç de desglossar el seu entorn i convertir-lo en bondat, parcial o absoluta. Si no et fies de mi, de qui et fiaràs aleshores? Només em queda dir-te:

A la primera, perdó; a la segona, bastó.

6 comentaris:

  1. No sé si fiar-me del que dius...

    ResponElimina
  2. Bona reflexió i molt bona frase l'última.

    ResponElimina
  3. Bonico de veres, xè! Molt bona entrada crack!

    ResponElimina
  4. Cal que siguem menys suspicaços...

    ResponElimina
  5. Pero... a Dios fiando y con el mazo dando!

    ResponElimina