Recurrències

divendres, 12 de juny de 2009

Xiquet!

Que bé! ja ha començat l'estiu per a mi. Ja vorem que hem tret...

Però bé, hui volia parlar d'uns éssers molt peculiars: els xiquets. Nascuts del ventre de sa mare, els sols trobar amb aquesta en una tenda de roba tal com Zara, ja perquè tenen algun event important ja perquè sa mare simplement vol comprar-los roba. Juguen en tot moment. Igual et pots trobar a un mirant-se a l'espill i fent carasses, o a un altre clavant-se pel mig de les perxes de roba. I és en eixe moment quan arribe jo, dispost a fer amistat. Vaig també amb ma mare, quasi per les mateixes raons que qualsevol xiquet. Intercanvie una mirada amb el que està mirant-se a l'espill, i de seguida ens sentim atrets l'un per l'altre. Li guinye l'ull i espere la seva reacció: en el cas de ser tímid baixarà el cap o mirarà a sa mare i ràpidament correrà al seu costat. Si és espaviladet, o intenta tornar-te el guiny amb dificultats, fent-ho amb els dos ulls i provocant la meua risa, o et farà una carassa malèvola de vés a saber quin monstre que té dins del cap. Intentarà en els pròxims minuts apropar-se a mi, doncs he despertat en ell una flameta juganera, a l'igual que ell l'ha despertada en mi.

Encara que també estan els bebés. Els bebés, són, per a mi, la cosa més molesta i cridanera que pot haver en aquest món. En canvi, són també la cosa que més gràcia em fa i la més propensa a riure per res. Dona-li un argument poc elaborat, tal com una ganyota mal feta, i riurà. Canta-li una cançó, i riurà. Juga amb ell com si fóra un ninot, i riurà. Fins que plora. Ja si que no sé que fer. Menys mal que en el precís moment de l¡inici del plor, arriba la mare i se l'enduu, deixant-me a mi lliure d'aquest ésser tan contradictori.

5 comentaris:

  1. jaja. M'has fet plorar i riure!
    El que es timido tambien te buscara despues y poco a poco se acercara más a observarte para en cuanto que tu te percates de su presencia volver a correr con su madre.

    ResponElimina
  2. si sisisisisisiiiiiii jajajajajjaj es verdad ajjajajaj!!!!! ajajajjajajajajjajaja

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. jajajaja quina raó que teniu els dos.
    Jordi, per què no estudies magisteri? xD
    Jo trobe que et portaries bé en els nanos. És el que ens passa a tots els que som encara com xiquets =)

    P.D. Mentre llegia t'imaginava a tu, tio, guinyat l'ull a un xiquet! jajaja que típic xD
    Jo els trac la llengua i també he pogut observar les dues reaccions: tornar-te-la o correr darrere de sa mare i, com diu Peru, búscar-te tot el rato i observar-te fixament xD

    ResponElimina
  5. jeje, lo mejor de todo es que actúan como si no les vieras o no te dieras cuenta; ahí asomados desde detrás de su madre o del carrito de la compra.

    ResponElimina