Recurrències

dilluns, 15 de juny de 2009

Cada vegada abans i més fort

Em desperte, amb els cabells despentinats. Una suor calenta recorre cada petita part del meu cos. El llençol, també calent i apegalós, s'enganxa a la meua pell, banyant-se a l'entrar en contacte amb la suor, ara ja més freda. Decidisc alçar-me del llit, encara que siguen només les deu i no tinga res a fer. El pijama encara no me'l lleve; la part de dalt sí, me l'he tret durant la nit mentre tenia somnis eròtics. Em dirigisc a la cuina, notant la frescor del terra fresquet als peus... Però espera, sempre m'han dit que no obriga una nevera descalç. Posa't unes xancles. Arribe a la nevera, i al fer-ho, una corrent gelada que dura una mil·lèssima de segon em recorre el cos. Passe la mirada per tot, passant des de les fiambreres d'allò que va sobrar ahir en el sopar, fins als embotits, i finalment arribe a una ampolla d'orxata fresqueta. La combine amb una llesca de pa Bimbo torrat amb nocilla, i m'assec al sofà a disfrutar d'un desdejuni complet. La tele ni l'engegue. Fa tanta calor... M'empasse l'últim tros de llesca, i seguidament em xucle tota l'orxata del got, que llisca per la meua gola com una glacera en moviment. Un gust passatger. De seguida torne a tindre calor. Obri totes les finestres de la casa, i ja comença a passar un poc l'aire.

M'assec a l'ordinador, però per desgràcia no hi ha ningú connectat al messenger, i em pose a jugar una partideta a un joc d'estratègia. Però mentre jugue, m'envaeix una picor per l'esquena, resultat de la suma d'una cadira rasposa i de la calor d'aquest dia "d'estiu". Em rasque i em rasque, però no se'n va. Pare de jugar, i ara isc al balcó a mirar a la gent. S'està bé, no fa tanta calor com a dintre, però el sol pega. I pica també. I els cabells se'm calenten, a punt de bullir. Crema! torne dins, i em clave en la dutxa. Aigua fresca recorrent el meu cos... AgggH... Netedat que cobreix la calor i la suor... Però dura el que dura la dutxa encesa. I doncs, els cabells mullats actuen com a reguladors de la temperatura. Enxufe el radiocassette, i pose un CD de latin jazz a tot volum. Música fresca, amb coca-cola fresca. Si, després de la orxata... Però tot s'acaba, i ara recórrec a un recurs molt estrany: clavar-me un cubito de gel a la boca! quina sensació... tan dolorosa i reconfortant... Com la pròpia calor.

5 comentaris:

  1. Sas que t'ha faltat(i ja no seras tan previsible com creia) parlar de l'olor, l'olor de la calor!
    Una mescla d'olors corporals, en la olor de kasi-xamuskina k fa lordinador, i la olor a menjar del vei que li apetix fer un puxero en la calor que fa( això en el meu cas clar)

    Però molt wai, com me'l imaginava!

    Pdt: si me'l borres....

    ResponElimina
  2. Que asco de calor, de veritat!
    Que sort que enguany no hem d'estar en l'institut, donant classe en el calurós seminari de grec i llatí, amb el ventiladoret a tope i els papers volant-se'n per tot arreu... aiish

    ResponElimina
  3. yo llevo una semana con la ventana de la habitación abierta y durmiendo en calzoncillos sobre la cama. Por cierto me gustaria ver como metes un cd en un radiocassete o una cinta en un radio-cd.
    p.d.: te quiero!

    ResponElimina
  4. ya, pero no sabia como decirlo... Que te ha parecido el tono erótico?

    ResponElimina