Nutilla

Eixa pasteta de xocolata que, fregada conscientment, converteix una llesca de pà en una aventura curta i precisa, amb un objectiu molt clar. El pà, ja siga de motlle, de barra, torrat, o de fa tres dies, rep amb gust la Nocilla, que pot estar fresqueta, i per tant més difícil de restregar, o més tirant a calenta, per la qual cosa llisca pel ganivet arribant a embrutar el lloc de treball. Però aconsegueixes untar la crema de xocolata al pà, i depenent de si els teus pares es troben a casa o no, posaràs més matèria o menys. Després taparàs el pà amb una altra llesca, o no ho faràs, depenent si es tracta d'un berenar, un desdejuni, o si estàs a règim. I aleshores arriba el moment, el moment que esperaves mentre creaves l'entrepà i se't feia la boca aigua... El primer mos encara és insegur, per por a que es desfaça tot o se't caiga a terra. Però veus que no passa res, que la nocilla és un bon ciment, un bon pegament, i continues, ara amb un mos més gran. Vas mossegant els cantons, ja que és allà on menys quantitat li has posat(hauries d'haver-ho pensat abans). Finalment, després d'uns 5 o 10 mossos, depenent de la teua amplària de boca, arribaràs allà on més desitjaves: el centre del pà. La ment humana et fa anar rossegant la costra del pà inteligentment, i et quedes amb el quadradet arrodonit del mig del pà, a punt de ser devorat. Aleshores, te'l claves a la boca, i deixes que vaja desfent-se entre les teues dents, intentant que passe per tots els racons de la boca, per deixar-te així un regust a avellanes que més tard es convertirà en un gustet amarg que ja no t'agradarà. Però t'has quedat amb ganes, i en comences un altre. Amb açò ens adonem que tot depén. I que cadascú fa les coses a la seua manera.