Recurrències

dissabte, 16 de març de 2013

No em deixaven

Ja m’havien avisat que fer malabarismes en un parc no era una bona idea. Però on es fan els malabarismes, si no és en un parc de gespa verda de tranquil·litat i bohemitat absoluta? El problema venia a les huit de la vesprada, quan començaven a figurar estols de passejants de gossos amb els seus artil·lugis de plàstic per llançar-los pilotes de tennis. Tornava a caure en l’errada al dia següent, quan em veia envoltat no només de xiquets curiosos, que no feien cap mal, sinó també dels gossos que els amos oblidaven en pro d’una ama atractiva en xandall. Vaig desenvolupar tècniques de psicologia inversa i de “com aquell que res” per burlar els seus apetits d’esfera blaneta juganera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada