Recurrències

dimecres, 19 de setembre de 2012

Deies que no m’atreviria, però ací estic. Vaig arribar amb una maleta i una motxilla ben prompte. Havia dormit poc a l’autobús i em costava caminar, però a la fi vaig arribar a la caverna on m’esperava la gent que m’hi acollia. Em van assignar un estant de la nevera i un armariet de 50 x 50 x 50. No comparteixen ni la sal. Ni l’oli, quelcom tan imprescindible! Em va tocar comprar-ho tot de nou, i no hi havia cafetera. Així que el café espera a ser obert. Recorda’m que agafe la cafetera de casa o que en compre una.

Tres fembres que es dutxen massa vegades al dia i que dinen i sopen sense beure aigua a la vegada. I jo amb el got sempre ple. Portades a tot arreu, un veí estranger que posa unes gravacions de pràctica de conversa i un xiquet que crida Hola! Hola! per veure si algú li contesta.

Ací la gent parla com tu i com jo. Recordes que el del bar deia que parlaven diferent i que no els entendria? Doncs jo crec que sí que els entenc, i no he de fer tant d’esforç com em pensava. Alguns tenen un accent molt paregut als xics de Vinaròs que vàrem conéixer en aquell mateix bar.

Passege molt. Tinc les sabates eixes blaves foradades, i potser me’n compre un parell nou. He anat a classe dos dies ja. Ací, saps? Ací, la gent calla quan el professor parla, saps? No et pareix estrany? Supose que en la diferència radica la riquesa, però no acabe d’entendre perquè els companys no comenten el que ha passat en Gran Hermano o en la Noria el dia anterior mentre el professor intenta explicar les bases del dret romà.

Passa-ho bé per allà, i ja em contaràs com us van les coses sense mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada