Recurrències

dimarts, 20 d’abril del 2010

fa un any i algo

M'he proposat fer una entrada al meu estil de veritat. Però ara mateixa no sé de què anirà ni de com evolucionarà. Així que ja no serà una entrada com les que solia fer, aquelles de l'autobús, les al·legories, la primera entrada dels colors rosa i taronja... Serà un estil reconciliat, un estil reconciliat amb el meu jo d'ara mateixa, que viu unes altres coses que el Jordi de fa... Un any! ja tinc tema per a l'entrada. Fa un any vaig decidir crear-me un bloc on plasmar qualsevol idea que tinguera.

Després de pensar-ho relativament poc, vaig decidir posar-li el títol que veieu allà dalt. No és que fóra un títol d'allò més original, però a mi m'agradava i crec que em defineix prou bé. Bé, a lo que anàvem! Li vaig posar un fons rosa que era molt curiós, i des d'eixe dia vaig entrar a la comunitat de blocaires del meu entorn. Resultà que prou gent en tenia un, i això animava a continuar. Comentava, et comentaven, coneixies a l'amic de l'amic, al recontraamic de l'amic, i feies nous vincles virtuals. Va, que t'enllace, va, comenta'm.

I dia rere dia vas descobrint nova gent que, a pesar de no ser seguidora fidel del bloc, resulta que ha estat alguna vegada i ha llegit qualsevol entrada, o un parell. I s'emporten eixa impressió de tu, la que siga la que tingueu. I continues, i et passen coses rares pel cap i ho engegues tot a pastar, però el cuquet segueix a la gola i el reactives... Total, que vas sumant entrades, vas remodelant el bloc amb ajuda d'altres blocs(crec que se'n diu plagiar), i veus que la suma de seguidors virtuals és cada vegada més gran. 18, ni més ni menys, i a un grapat de comentaris per entrada. Això em fa sentir bé, perquè sé que hi ha personetes pel món que diuen: "vaig a veure què collons ha escrit el fava este", i ho lligen, s'ho empassen, i mira, ací estem.

Resulta que fa uns minuts m'he sorprès a mi mateixa dient la següent frase: 

Tanto ordenador y tanta mierda, a leer!

Doncs volia dedicar-li una entrada a eixa merda de frase, i al final m'ha eixit una entrada prou diferent de totes les que he fet en la història breu d'este bloc. Gràcies a tots.

4 comentaris:

  1. Estic encantada de poder llegir-te!
    M'agraden les teues "Botzinades mentals" ;)
    Un beset!

    ResponElimina
  2. Estimat sr Jordilet:
    anem a vore com està això.

    Primer: El teu bloc fa anys per aquestes dates? Malament, amic, ací de competència la justeta. El divendres el nomadisme (encara que no el meu bloc actual) fa anys a la xarxa i ho celebraré por todo lo alto (o a cor què vols, parlant en propietat).

    Segon: "curiós" és una curiosa manera d'anomenar el color de fons del teu bloc. Però en això vaig decidir que no em clavaria massa perquè en fi, el xiclet Búmer té un color semblant i era entretingut de mastegar, més o menys com el teu bloc, que és entretingut de mastegar.

    Tercer: a despit meu, m'he convertit en un seguidor fidel del teu bloc, t'enllace, et comente, et faig visitetes... I no obstant això encara estic esperant que t'unisques com a seguidor del meu. Saps que vas per damunt la corda, eh? Jo no me la jugaria amb un viler, tu faràs el que voldràs (ta riro riro riro riro rura riiii, musiqueta del padrino).

    Quart: i, malgrat tot, felicitats, company, per un un any de publicacions a la xarxa. Perquè quan veig una actualització del teu bloc sempre "vaig a veure què collons ha escrit el fava este". I ho llig, m'ho empasse, i mira, ací estic.

    ResponElimina
  3. Si, això de fer-se seguidor es tan arbitrari, que en realitat en que estigues enñllaçat al meu bloc ja és com si jo fóra seguidor. Perquè lo de la funció dels seguidors és, per al meu gust, totalment inútil. I, bueno, em faré seguidor del teu per pur protocol. En realitat fa anys per gener, però mira, em vaig enrecordar l'altre dia

    ResponElimina