Recurrències

dimecres, 14 d’abril del 2010

Què fem ací?

Sóc...                            ·                                              ·

Estic...                                                  "
                                                                                  
M'agrada...                          -------------------------                                                          

Infinit.                                                                                

El súmmum de l'egolatria.

4 comentaris:

  1. Sí, una reflexió molt egotista. Però quin goig poder-te sentir realitzat en determinats moments pel simple fet de saber que existeixes i que, a més, eres tu i no un altre.

    ResponElimina
  2. I quines egolatries més boniques que ens ixen de vegades...!

    ResponElimina
  3. He d'entendre-ho com a un acompliment, Nòmada?

    Sí, Bolson, perdona per no contestar, però ja que conteste al tanoca del sedentari este, et conteste a tu. En realitat els blogs són d'allò més egocèntric, com tot en esta vida, i el simple fet d'això que tu comentes, de ser tu i no un altre, és el que m'espenta al futur

    ResponElimina
  4. No, Jordinyet, no era un compliment, encara que si la teua egolatria t'ho fa veure així... jejeje.
    Era més un comentari general: escrivint coses sobre nosaltres mateixos poden aparèixer escrits realment bonics pel simple fet que hem explicat alguna cosa que pot ser-li molt propera a algú altre, sempre que es faça bé. Parlar de nosaltres mateixos, si es fa bé, pot ser bonic.

    ResponElimina