Sí, ho sé...

I ací estem de nou. Mentre em passejava per "La sombra de un nogal", "El racó d'Agostinet", "Olora la pluja", "Oyendo el silencio", "Coses que dir" i algun que altre més, m'han agafat ganes de restaurar el blog. Però ara mateix no sé què escriure. Estic d'exàmens finals i m'envaeix una sensació d'agobio a la vegada que de tristesa, doncs són els últims exàmens que faré al meu institut, l'IES Pere Maria Orts i Bosch, on duc des de 3r d'ESO i on he passat moments inoblidables. He conegut molta gent, han passat moltes persones de llarg que quedaran en la meua memòria. Altres s'han consolidat com a vertaders amics, a uns altres encara estic esperant i desitjant coneixer-los, a altres crec que els conec però no és així, etcètera etcètera. Molts professors que m'han ensenyat, ja no només coses teòriques i pràctiques d'assignatures irrelevants, sinó d'assumptes que m'han fet anar veure la llum a poc a poc de la vida en sí. I ara, ací estem, a pràcticament una setmana de que s'acabe el curs, un curs en el qual em sembla que he fet més faena que en tota l'ESO junta, amb tants moments, tantes persones de la meua generació que he conegut, i he compartit amb ells moments tan difícils de definir que m'arrepentisc de no haver-los conegut abans. El divendres que vé, les orles! Quin gust. I quina pena separar-se de tots.