Dos al·legories

UUI! Quina sensació! Em queda només un examen relativament facilet i ja estic començant a notar les coscanelles de l'Acabar.

Sí, l'Acabar, un ésser que et visita tots els finals de curs, uns dies abans de que et donen les notes. Va disfressat amb uns pantalons curts, una samarreta de tirants i unes ulleres de sol. A les mans porta l'alegria materialitzada: llepolies, joguets, ulleres de bussejar, una ampolleta amb sorra de platja... Les seues sabates són xancles de dit, eixes que estan compostes per un tros de plàstic i dos tires que es passen entre el dit gros i el del seu costat. La seua cara és de la més simpàtica i donada a confiar-hi, a més d'estar tan morena d'haver-li pegat el sol que pràcticament les seues ulleres es camuflen. Arriba sense avisar, quan menys t'ho esperes, encara que es diu que alguns grups de gent compten els dies que queden per a que arribe. Però ella arriba inesperadament, creant il·lusions als cervells dels més despistats i dèbils, creant imatges de platges, mars oberts, gent divertint-se, cerveses fresquetes i totes aquelles imatges que se us puguen esdevindre. Però a aquells que cursen 2n de Batxiller els arriba més prompte, encara que acompanyada d'un altre esperit un poc més malèvol: El Nervi. Recobert de suors gelats i amb calfreds i picors a les mans, arriba també sense avisar, normalment a tots aquells que van a fer la selectivitat, i es clava dins els cossos d'aquestos, fent nucs allà on va. L'estómac és un dels seus llocs preferits per a fer nucs de nerviosisme, així com també li agrada provocar a l'ésser humà a rossegar-se les ungles o a fins i tot tremolar en casos extrems. Emboira els cervells, els fa pensar coses equivocades i fa funcionar les mans amb gestos ràpids i ansiosos. Més tard abandona el cos de la següent manera:l'humà en qüestió exhala un suspir que el fa eixir disparat, alliberant així a la persona, encara que deixant-li un rastre de nerviosisme al cos. Quan es produeix aquest suspir, El Nervi de seguida busca un altre cos on submergir-s'hi, i allà comença la seua feina de nou.

A mi, de moment, només m'ha agafat el primer, però estic segur que aquest dissabte, o posem-li diumenge com a màxim, començarà a agafar-me la picor i caldrà que comence a estudiar com un boig. BoIg! BOOOiiGggGG! aAAaAAAh! (No estic boig)