Recurrències

dimarts, 16 de febrer de 2016

Davant de la ineficàcia dels túnels subterranis, es va aprovar poc després una ordenança municipal contra els embotellaments per parades no justificades. Segons aquesta nova disposició legal, la Policia Local multaria totes aquelles persones que romangueren parades enmig del carrer més de dos minuts. Quedaven exempts els menors d'edat o aquelles famílies que anaren amb un xiquet que tinguera menys de cinc anys. També s'estalviaven la multa alguns malalts i els discapacitats.
No obstant això, fins i tot els qui no podien rebre multa tenien l'obligació de quedar-se parats a una banda de la vorera.

Els primers mesos es van posar més de dos mil multes, que podien oscil·lar entre els vint i els dos-cents euros segons la gravetat, la duració, el tipus de via (en els carrerons la multa era elevadíssima) i un llarg etcètera que es van haver de traure de la màniga de manera quasi improvisada. Perquè una cosa era traure l'edicte i l'altra fer-lo efectiu. Hi havia prou policies per controlar tota la ciutat? Com controlarien cada circumstància personal, cada buit en la legislació?

Posem per cas. Una xica queda amb una amiga poc puntual, i ella sap que tardarà. Han quedat en un punt de la ciutat per fer un café, però mentre l'altra arriba, ella ha d'esperar fent cercles o caminant dissimuladament o lentament.

Posem per cas que un home necessita parar un moment per la raó que siga. Ha vist una cosa interessant a un aparador, s'ha trobat un col·lega, s'ha de nugar els cordons de les sabates o la bossa de la compra on porta el iogurt del seu fill se li ha rebentat.

I el músic de carrer? I el mim? On quedaven ells?

Es va proposar de posar càmeres als carrers més concorreguts i que les multes t'arribaren a casa directament, però la corporació va decidir que era més barat crear un cos especial que es dedicara a controlar específicament les parades no justificades, popularment conegut com "la mirona".

Però durant tot l'any que va durar aquesta ordenança, molta gent es va acostumar a fer el que en deien un "fetalallei". Un dels més recorreguts era caminar amb un carret de xiquet. Fins i tot els autobusos i els viatges organitzats incloïen un cotxet perquè els turistes pogueren parar-se a mirar els encants de la ciutat.

Hi havia massa buits legals. Els agents de la mirona eren fàcilment enganyats per vianants més llestos que ells, i també van haver-hi assumptes legals per violació de drets fonamentals de les persones. Algunes denúncies, molt de cansament i poca efectivitat, al remat.

Cap comentari:

Publica un comentari