Recurrències

dimecres, 30 de novembre de 2011

      Una onomatopeia és un mot que evoca un so. Les paraules són arbitràries, és a dir, podrien ser unes altres des d'un principi i el significat no variaria. O siga, que les lletres que formen la paraula, posem, 'pedra', no determinen el seu significat. El primer home que va dir 'pedra' podria haver dit 'drepa', 'preda', o 'fufa', 'lola' o el que fós per designar eixe concepte que podia veure amb els seus ulls. El cas de les onomatopeies sembla diferent, ja que provenen d'un so i l'imiten. Aleshores, la reflexió va entorn de l'arbitrarietat en el cas de les onomatopeies. Traieu conclusions vosaltres mateixos. Si el mot onomatopeic suggereix acústicament un so, una acció o l'emissor d'un so, en quina mesura és arbitrari? Aquest vídeo vos ajudarà a pensar-ho:




3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un tema apassionant... Bé, anem a pams. El primer que cal tenir clar és que, efectivament, les onomatopeies són mots amb una càrrega arbitrària menor que altres paraules més prototípiques (ho expresse així per a entendre'ns). En la mesura en què una onomatopeia evoca (o pretén evocar, si més no) el so que produeix X ja s'estableix una relació més o menys directa entre significat i significant, és a dir, entre forma i contingut. Ara bé, aquesta relació no és, ni de bon tros, absoluta. Perquè l'onomatopeia mai "és" el so, sinó una mera aproximació. L'onomatopeia, per tant, té una raó de ser molt més empírica que qualsevol altre mot.

    D'altra banda, el vídeo resumeix molt bé com l'experiència i el contacte amb el món influeixen directament en el llenguatge. Alguns animals produeixen un so que es representa d'una manera semblat, si fa no fa, en les diferents llengües del món. Però els italians i els alemanys, per exemple, no saben com imitar el so d'un mico perquè el mico no forma part del seu bagatge experiencial.

    I, encara més, fins a quin punt podem considerar que una paraula és onomatopeia o no ho és? Per exemple, mots com ara "traca", "tro", "serp", etc. no tenen també un cert component onomatopeic?

    Per cert, disculpa per haver escrit ací un testament.

    ResponElimina
  3. No, al revés, gràcies per comentar i per aclarir de manera perfecta el que jo volia que algú em diguera. El que volia és que la gent comentara i discutira ací, però no seré jo el que inicie tals afers. Si algú vol replicar-li a Josep, que ho faça immediatament. Gràcies

    ResponElimina