Recurrències

dimarts, 22 de juny del 2010

Llegir

Sí, encara que estiga d'examens, em queda temps per llegir. Llegir és un oci, però és per a mi un vici quasi obligat. Si m'acabe un llibre, necessite començar un altre, tindre'n algun començat per a poder agafar-lo quan jo vulga. Només pare de llegir quan eixa obligació inherent a la meua persona es transforma en odi cap al llibre i en odi cap a mi mateix, per odiar-lo. I el marca-pàgines roman enternament a la segona, la tercera o màxim la trentena, fruit d'un intent frustrat de matar el gos rabiós de la lectura no corresposta.

Però mai coneixeràs el final;
potser no t'agradaria,
i hauria quedat a l'estanteria:
destí, francament, fatal.

3 comentaris:

  1. la "lectura no corresposta"... molt bona! Senta mal que el llibre no ens estime, eh?

    ResponElimina
  2. Ieeep!
    No està gens mal llegir les botzinades mentals d'algú i que es corresponguen amb les teues pròpies.
    Molt cert això de que quan et cau un llibre a les mans comences a llegir-lo i no t'agrada, li dones una nova oportunitat, una altra per si de cas havies 'thavies enganyat... però no hi ha manera, i finalment torna a l'estanteria. Moltes vegades ens passarà això?
    1 besaeta!
    (No sé jo si te'n recordaràs de mi... jaja)

    ResponElimina