Recurrències

dijous, 11 de març del 2010

Sabries tu dir?

No sé com farem per a desfer-nos de tota aquesta patranya que inunda les nostres vides. Ens asseiem als bars, ens prenem cerveses, i conversem sobre coses que no podem canviar. Esports, pel·lícules, llibres, política, persones... Infinites. No les podem canviar! Tant de bo poguérem canviar-les!

Per què ens lleven minuts de la nostra vida estos afers? Un mateix, en la seua individualitat, pensa, s'abstrau i trau conclusions que poden ser encertades o no. Però de veritat calen aquestes conclusions? Per a què serveixen? Per què volem entendre tant tot, i opinar? Per quedar com a persones informades, cultes, llestes, davant de la gent? Potser alguns.

Però, de veritat, caldria que invertírem més temps en assumptes, o bé més tribals, o bé més profunds. Qüestionar-se les coses és un acte entretingut, que no fàcil, però respondre-les és massa fàcil, aparentment, i no és tan entretingut. I menys si no tens raó.

Ara, el que ens queda és cagar-nos en tot. Sí, heu sentit bé, tot l'escrit d'abans es resumeix perfectament en una frase: me cague en tot.

3 comentaris:

  1. Però i si no parlàrem d'això, de què parlaríem? Només de coses que podem canviar? I què podem canviar? I tot el que fem ha de tenir una utilitat? I la utilitat de la conversa no és, sovint, la conversa en si mateixa? O l'entreteniment? O saber-se part d'un grup que ha vist aquella pel·lícula i que la veu d'aquesta manera i no d'aquesta altra?
    Faig d'advocat del diable: sóc dels que m'agrada perdre el temps en aquestes converses (també en les profundes, que una cosa no lleva l'altra).

    ResponElimina
  2. No dic quie no m'agrade: dic que, si parlen d'un tema que no m'agrada, no m'0agrada. Adéu

    ResponElimina