[La llum, fa estona que entra per la finestra, i aquest diumenge com els darrers anys, la dona enceta el seu desdejuni de quitrà amb la potent flama d'aquells anomenats "zippos". Pensativa i nerviosa, sols li resta despertar al javalí, que encara resisteix la blancor del dia. Endinsat en la negror dels seus parpalls, a mig peu entre la càlida i subrrealista creativitat, i el aspre café.]
-Ho he perdut tot? Potser sí... -diu ella.
-Clar que sí... tu que ets com ets! i d'amunt fa temps que no plou, ja deuries...
-Espera! -L'interromp- com que fa temps que no plou?
-Si dona... ho hem parlat sovint això. El joc de deixar el got mig ple o mig buit! no serveix de res!. Per tant si pixem o no pixem per fer que sobrixca és cosa nostra...
—Escolta, t'he de dir una cosa... —Escup la dona amb fum de cigarret.
—Quina, meleta?
—T'he sigut infidel en somnis.
—Amb qui? —L’home no s'immuta massa.
-Te’n recordes d'aquell colombaire que vam trobar a la plaça Tahir, al nostre viatge de noces.
-Si... que duia dos coloms engabiats... -Pensa si ell els tingués, en la enveja orgàsmica dels amics en vore-los amanéixer a la societat columbicultora.
-Doncs ahir mentres sopàvem vaig vore a la tele les revoltes contra el dictador "Munbarak" eixe. I abans de dormir, arran d'açò de l'egipte, em vaig enrecordar d'aquell día. -"Deu ser eixa la raó del somni" pensa.
-La veritat -afegix buscant de reüll el seu company- és que eren valents. Amb aquells ulls negres, amb aquella planta, vore'ls tots a l'hora cridant per la seva llibertat...
-I tant, amb aquella planta era un goig vore'ls alçar el vol.
-Redèu...
-Va! aixecat que farem tard a la comunió.
[La dona s'eixuga la cremor creixent, suau però intensa, amb l'ajuda del cigarret]
Dani (Au! Que la casa cau!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada